Marlon torna a flipar

Va tornar a flipar ahir Marlon Santos a Las Palmas després de fer-ho fa uns mesos a Glasgow. Era al mes de novembre i el central va debutar com a blaugrana jugant els últims 20 minuts del partit contra el Celtic, ni més ni menys que a la Champions, després de substituir Piqué. «Estic flipant, estic flipant», va afirmar el central brasiler després del partit, encara al·lucinat per haver fet realitat un somni.

Ahir, en un ambient més càlid que el fred Celtic Park, va flipar una altra vegada perquè va disfrutar inesperadament dels 90 minuts. Mascherano va notar unes molèsties en l'escalfament i va deixar la porta oberta de la titularitat a Marlon, de 21 anys, que va aterrar cedit l'estiu passat procedent del Fluminense amb una opció de compra de quatre milions, clàusula que el club ja té decidit executar després d'assentar-se al Barça B i deixar molt bones sensacions als tècnics, les mateixes que ahir.

Marlon va firmar un partit complet, jugant de manera desinhibida i sense por. I ho va fer quan jugava sense xarxa perquè la defensa era gairebé experimental, amb Digne de lateral dret (rellevat després per André Gomes). Però no es va arronsar Marlon ni tenint al davant el poderós Boateng, amb qui va pugnar cos a cos sense complexos.

Però no només va imposar la seva força, sinó que també va deixar constància que la pilota no li crema i que assumeix responsabilitats. No va rifar ni una pilota, les va jugar totes amb criteri (només va fallar 5 de les 87 passades que va donar), malgrat l'aclaparadora pressió canària durant algunes fases. Va demostrar caràcter el central, i va deixar clar que almenys se l'ha de tenir en comptede cara al futur i que després d'Umtiti pot ser una nova carta per reforçar l'eix de la defensa.

«Treballo esperant oportunitats i aquest cop ha aparegut. Crec que he estat bé, segur, i he tingut l'ajuda dels meus companys. Gràcies a Déu per tot i també al míster per confiar en mi. Gràcies per l'oportunitat que he tingut», va afirmar amb timidesa Marlon, encara dalt d'un núvol del qual segurament no voldria baixar mai.

«Sí, jugar al Barça de defensa és molt diferent del que estava acostumat», va dir en referència a la seva etapa al Fluminense. «Però vinc treballant al filial per aprendre a donar sortida des del darrere a la pilota i a jugar més ràpid», va afegir després d'admetre que passa «molts nervis» cada cop que li toca entrenar amb el primer equip, cosa cada vegada més habitual.

Elogis de Luis Enrique

Notícies relacionades

Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions

De Víctor a Joan; de l’Hospitalet a Sallent

«Ha jugat a un gran nivell, molt bé. Havia debutat amb nosaltres a la Champions. Ha estat tranquil, bé en els duels defensius i ha donat sortida a la pilota amb tranquil·litat», va dir Enrique del debutant.

També Robert Fernández va alabar la tasca del jove defensa: «Ha fet un partit realment molt seriós, ha demostrat un bon control de la situació i molta personalitat, i això és molt important», va destacar el secretari tècnic, que pot haver trobat el primer reforç de la defensa del curs que ve.