Marc Bartra: «El futbolista se sent realitzat quan juga»

La Bundesliga es va reprendre ahir amb el Friburg-Bayern Munic (1-2). El Borussia Dortmund ha preparat el seu retorn (avui visita el Werder Bremen) a Marbella. Durant uns dies, Marc Bartra (Sant Jaume dels Domenys, 15 de gener de 1991) s'ha sentit com a casa.

­-¿Com porta la vida d'emigrant?

-Millor del que em pensava. Potser perquè estava mentalitzat que afrontava molts canvis: de club, de ciutat, de país, un idioma nou, companys nous… Sabia que no seria fàcil, però sempre he pensat que els valents són els que triomfen. Vaig fer aquest pas convençut d'anar a un gran club, a un país on tenen les coses molt clares i que m'hi adaptaria molt bé. Està sent així.

-Ha positivat el comiat del Barça, que no deu ser fàcil.

-És clar que no. Estava al Barça des dels 11 anys. Però arriba un dia en què s'han de prendre decisions. Sobretot, pel bé d'un mateix, per seguir complint objectius i reptes i progressar a nivell professional. I personal, perquè sortir de la teva zona de confort fa que maduris més.

­-¿Quins són aquests reptes?

-Miro molt amunt. Ser dels millors centrals d'Europa i tenir èxit al Dortmund.

­-¿Ha buscat més la progressió personal de jugar més que la professional de guanyar títols jugant menys?

-He mirat més el fet de jugar. Es tracta de sentir-se realitzat en el dia a dia. Vaig passar èpoques en què vaig jugar més, altres menys i quan les coses no van com desitges, el que vols és que et donin la confiança que creus merèixer. En un club com el Dortmund, i no només per l'estil, sinó pels jugadors, l'entrenador i el campionat, que és molt exigent i on qualsevol rival et crea complicacions, m'anirà bé per prosperar.

­

-¿Sentir-se realitzat és jugar?

-Un futbolista se sent realitzat quan juga i se sent important en l'equip. Al Barça hi va haver una època en què ho vaig ser, en una altra no tant, i en una altra gens. El que és bàsic és anar a entrenar-te sabent que ets important, que després disfrutes jugant. A Dortmund estic disfrutant.

­-¿Com definiria la Bundesliga?

-Explicaria que és una Lliga molt competitiva, on es juga amb molta intensitat. Els alemanys no es rendeixen mai. Encara que vagis 2-0, el rival no abaixa mai els braços. Has d'estar atent i concentrat i ser contundent perquè, com que a més són molt verticals, en qualsevol jugada et creen perill.

-¿I el Borussia?

-És un dels millors clubs d'Europa i fa les coses molt bé. Té un projecte de futur. Som un equip de gent nova i jove, ens estan donant confiança a jugadors que creuen que podem donar molt. Aquesta progressió es veurà.

­-¿I que diria del Westfalenstadion?

-L'afició, l'estadi, és una passada… No havia viscut mai aquest ambient, i mira que he estat en camps com el Camp Nou, però com a Dortmund no he vist res d'igual. En cada partit hi ha 83.000 persones, encara que vingui l'últim, o un Segona. En l'escalfament estan cantant i saltant. Encara que els partits se't compliquin, sents aquest caliu.

-Ni un instant de silenci.

-¡Sentim els 83.000! Notes que t'ajuden, que estan allà, animant. Ni un petit rumor quan no ens surten bé les coses. En definitiva, ells i nosaltres volem el mateix, guanyar, i tots anem a l'una.

­-Però no estan on esperaven.

-A la Copa i a la Champions sí. Però a la Bundesliga no. Hem cedit molts empats. No és fàcil mantenir el mateix ritme entre la intensitat que t'exigeix la Bundesliga i la Champions. Esperem ser més constants a la segona volta.

-¿Quins objectius li van plantejar quan va firmar per quatre temporades?

-Arribar tan lluny com sigui possible a la Champions. Tenim equip per plantar cara a qualsevol a Europa a dos partits. I al Bayern a Alemanya. Ja el vam guanyar a la Lliga. No estem on ens correspon però pujarem posicions.

-¿Què és el que més troba a faltar: el clima, l'idioma, els amics, el menjar, tot?

—Els amics i la família. Estic content de tenir amb mi la Meli (Melissa Jiménez) i la meva filla, però em falten els amics, els meus pares, el meu germà. La qüestió del clima és mental…

­-Això li ha sentit dir a Puyol, el seu agent, que no té mai fred.

-Al final, si jugues, t'entrenes content i si fa fred ho assumeixes millor. Em pensava que el clima em faria patir més.

­-Ara vostè és un estranger al seu equip. ¿Entén les dificultats que passaven els que venien al Barça?

-No només els que arriben de fora necessiten paciència i confiança, també els joves que pugen.

­-El període d'adaptació que necessita un futbolista.

-El primer any tot és nou i has d'adaptar-te a tot. He tingut la sort que el meu equip, tècnicament i tàcticament, és molt semblant al Barça. És evident que quan algú arriba al Barça pateix més perquè aquest estil el practiquen molt pocs equips.

­-¿I què li ha xocat més d'Alemanya que no s'esperava?

-Que quan és sí, és sí, i quan és no, és no. Sense mitges tintes. Amb les idees clares. No es discuteix.

-¿Què el va atraure de Dortmund, què li van vendre per convence'l?

-Sobretot, tres coses: l'estil, que m'agrada molt pel tracte de la pilota i la idea ofensiva de l'equip; el suport de l'afició i un campionat com la Bundesliga on puc aprendre moltíssim.

-I les paraules de l'entrenador que va haver de garantir-li la titularitat.

-I Tuchel, és clar, que em va transmetre des del primer minut que confiava molt en mi, que li agradava com a futbolista.

-¿El camí a Dortmund és un camí amb retorn?

-Sempre he pensat que com més centrat estiguis en el present, millor serà el teu futur, i si penses en el futur no millores el teu present. Soc del dia a dia, d'anar fent el que toca en cada moment perquè això em portarà a aconseguir els objectius, així que has de centrar-te a donar el millor de tu en cada moment i ja arribarà tot el que hagi d'arribar. Si estaré a Dortmund pocs o molts anys ja es veurà.

­-¿Va marxar també per assegurar-se un lloc en la selecció?

-Sí, la selecció m'atrau moltíssim. Per anar a la selecció has d'estar a un gran nivell al teu club. Jugar al Dortmund m'ajudarà que estiguin més pendents de mi. Fa tres anys que vaig debutar i somio d'estar en cada convocatòria.

Notícies relacionades

El macrofestival d'escalada Climbing Madrid celebra l'esperit de superació

L’Olympiacos arrasa per forçar el cinquè partit al Palau

-Si mira enrere, ¿què li va faltar al Barça: confiança, continuïtat..., què?

-Continuïtat, sobretot. Jugar un partit amb la sospita que no jugaràs el següent t'impedeix rendir al màxim. Crec que vaig marxar del Barça amb el cap ben alt, pensant que quan em van necessitar, vaig respondre. Això em dona confiança per a anar a totes a Alemanya.