Rescat (simulat) en un telecadira

Enric Barbier, director tècnic de Grandvalira en els sectors de Soldeu-el Tarter, fa 38 temporades que treballa a l'estació andorrana i fins ara mai ha hagut d'afrontar un rescat d'emergència en un remuntador. Però això no vol dir que no hagi d'estar preparat per a això. “Has d'entrenar molt una cosa que esperes que no passarà mai”, assenyala. Per això, la setmana passada es va portar a terme un simulacre d'evacuació al nou telecadira Planell de la Font, en què van intervenir més de 50 persones dels diferents equips del domini i que tenia com a objectiu “revisar al detall el pla d'evacuació per tal de tenir tot el protocol d'actuació ben organitzat, el personal format i el material preparat”.   

En condicions normals, si es produeix una avaria en una instal·lació com un telecadira o un telecabina, el rescat es porta a terme mitjançant l'ús d'un helicòpter. Però si la meteorologia és adversa, l'estació ha de ser capaç de fer el rescat de manera autònoma i, a més, amb uns condicionants de temps. “Nosaltres ens basem en la legislació francesa, que indica que només tens mitja hora per decidir si pots reparar la instal·lació o has de procedir al rescat. I a partir d'aleshores comptes amb tres hores per fer baixar tothom i situar-los en un lloc segur. Per aquest motiu, és fonamental preveure totes les dificultats amb què et pots trobar i tenir els equips molt ben entrenats, per actuar de la manera més eficaç i menys traumàtica possible”, recalca Barbier, que revela que a Grandvalira es porten a terme dos simulacres d'aquestes característiques a l'any.

EN VERTICAL

En aquest cas, l'objectiu era evacuar els usuaris del telecadira acabat d'estrenar –que té una capacitat de transport de 2.000 esquiadors cada hora– a través d'una via vertical mitjançant un sistema de cordes i tensors. Segons el pla d'actuació, els equips de seguretat i salvament són els encarregats d'efectuar les maniobres pujant pels pilons, mentre que una trentena de monitors de l'escola d'esquí i surf de neu es distribueixen en grups de tres al llarg de les diferents cadires per acompanyar les persones rescatades a un lloc on estiguin fora de perill.

També s'impliquen en l'acció pisters, personal d'acollida, tècnics de manteniment, els serveis mèdics… A més, s'han de preveure tota mena de situacions, com si el rescat s'ha de portar a terme de nit i és necessari il·luminar la zona amb grups electrògens.

En aquest sentit, la seguretat d'una estació d'esquí com Grandvalira requereix tota una sèrie de protocols i plans d'intervenció que normalment són invisibles als ulls dels aficionats. “Coptem amb plans d'evacuació en el cas d'avaria de les instal·lacions mecàniques, així com protocols d'actuació davant un incendi, que també entrenem. A nivell de seguretat intern, també tenim previst com actuar en el cas de produir-se un incident dels treballadors durant la nit, que és quan més activitat de manteniment hi ha a l'estació”, explica el director d'operacions de Grandvalira a Soldeu-el Tarter.

ACCIÓ COORDINADA

La qüestió és imaginar-se el màxim de situacions possibles, tenir en compte els imprevistos i comptar amb protocols ben organitzats. En el cas d'haver d'activar l'evacuació d'un telecadira, l'estació ha d'estar preparada per efectuar-la de manera totalment independent, però el cert és que a Andorra hi ha un pla d'actuació coordinada, gràcies a la qual es comptaria amb el suport dels recursos públics i dels equips de primera intervenció de totes les estacions.

Notícies relacionades

Grimau s’aferra al Palau per arribar a la ‘final four’

De la malària a un motí de prostitutes

Però, per si de cas, un domini com Grandvalira s'ha de preparar per afrontar amb èxit qualsevol emergència per si mateix. Això sí, Enric Barbier toca fusta per seguir com fins ara, és a dir, vivint els rescats en telecadires “només a través de simulacres” com el de la setmana passada.

Consulta l'estat de les pistes al Canal Esquí d'EL PERIÓDICO.