Un forfet únic permet esprémer al màxim les estacions d'esquí del Pallars

La tendència en el sector de la neu passa per configurar dominis esquiables com més grans i diversos millor. I això es pot aconseguir de dues maneres: enllaçant de forma física les estacions (cosa que sol requerir obres i actuacions invasives sobre l’entorn natural) o bé creant un forfet comú que permeti a l’aficionat escollir la zona que més li convingui cada dia. Això últim és el que passa al Pallars Sobirà, que manté el paraigua comú de Skipallars i, a més, ha estrenat aquest any un nou abonament de temporada geogràfic de la mà de Ferrocarrils de la Generalitat que, per 440 euros, obre les portes durant tota la temporada d’Espot, Port Ainé i Tavascan, així com Virós-Vallferrera i la resta d’estacions d’esquí nòrdic catalanes.

Una fórmula per als esquiadors empedreïts que substitueix els abonaments A Tota Neu i que també té la seva versió més modesta en els forfets de dies de lliure elecció (sense accés a l’esquí de fons). Sigui com sigui, es tracta d’un sistema que permet esprémer totes les possibilitats que ofereix la comarca i descobrir amb calma els seus quatre dominis, de dimensions petites o mitjanes. Per a l’engranatge turístic del Pallars, per la seva part, suposa una forma d’unir forces, fidelitzar el visitant i proposar una oferta atractiva capaç de competir amb altres estacions més potents.

ENTORN NATURAL

Començant la visita pel sud, la primera estació que apareix és Port Ainé i el seu hotel situat a peu de pistes a 2.000 metres d’altura, el més alt de Catalunya. Això permet accedir directament als seus 25 traçats, la immensa majoria amb orientació nord, cosa que sol repercutir en una bona qualitat de la neu. Ubicades totes elles en el marc del Parc Natural de l’Alt Pirineu, les pistes són aptes per a tots els nivells, encara que l’estació és especialment idònia per als debutants. En primer lloc per serveis com el Bateig de Neu, que inclou forfet, lloguer i cursets d’iniciació, o el Pack Debutant, pensat per seguir evolucionant. En segon, perquè l’esquiador inexpert pot pujar fins a la cota màxima de l’estació, el pic de l’Orri, i després recórrer els 3 km de la pista verda Bellavista.  

Després apareix Espot, també d’orientació familiar i d’una mida mitjana (20 quilòmetres de pistes), que aquesta temporada celebrarà els seus 50 anys de vida amb diversos actes previstos per al mes de febrer. Amb una situació privilegiada, es troba situat al costat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, cosa que implica esquiar sota la mirada de pics de 3.000 metres d’altitud i entre frondosos boscos de pi negre. Compta amb els mateixos serveis per al debutant que Port Ainé, però a més tempta els experts amb tres pistes homologades per a competicions internacionals.

ALTA MUNTANYA

Notícies relacionades

L’equip de Flick, pendent de reiniciar una caòtica gira

"Baixeu del bus a celebrar-ho", va dir la Cata després de la victòria

Més al nord hi ha Tavascan, amb set pistes i 14 km esquiables, però amb infinites possibilitats per disfrutar d’activitats d’alta muntanya: freeride, esquí de muntanya, alpinisme i travessies, així com cursos de seguretat. Per la seva part, Virós-Vallferrera, amb el refugi Gall Fer com a punt de partida, permet practicar esquí de fons, raquetes de neu, trineus amb gossos, circuits d’orientació… Moltes formes, en definitiva, de disfrutar de les muntanyes del Pallars al màxim.

Consulta l'estat de les pistes al Canal Esquí d'EL PERIÓDICO.