Ramos es penja una altra medalla

Aquella frase de Gary Lineker en què deia que «el futbol és un esport en què juguen 11 contra 11 i sempre guanya Alemanya» corre el risc de veure canviat el seu final pel de «i sempre marca Ramos en el descompte». El central del Madrid ho va tornar a fer davant el Deportivo i ja són tres vegades aquesta temporada: davant el Sevilla a la Supercopa d’Europa per forçar la pròrroga (m. 92), davant el Barcelona (m. 90) i contra el quadro gallec (m. 92). Quatre punts a la Lliga, sense els quals el Madrid només superaria per dos l’equip blaugrana.

Una vegada més la dualitat de Ramos va quedar patent al Bernabéu. La seva condició de dolent va tornar a aparèixer després de l’error en el segon gol de Joselu, però 27 minuts després es convertia en l’heroi al firmar el gol del triomf en el minut 92. «Un altre gol en el minut 90. Això és l’hòstia. No hi ha secret, és casualitat. Quan un lluita fins al final, les coses passen», deia Ramos, i afegia que ara el vigilen més els rivals. El capità del Madrid estava en un núvol perquè ni ell es creia que havia repetit només set dies després aquell gol salvador, que va dedicar al seu pare pel seu aniversari.

«¡A VEURE SI LA CLAVA!»

El gol de Ramos va desfermar un corrent entre la cosa inaudita i la còmica. Cristiano Ronaldo es va aixecar a la llotja de jugadors, mentre que Marcelo apareixia a dalt de tot de la pinya que es va muntar després del gol clavant-se diversos cops al pit simulant la força del grup.

Alguns seguien sense donar crèdit al que havia passat, com Morata. «És increïble. L’hem mirat tots al córner i penses: ¡A veure si la clava! I així ha sigut. Mires el marcador i veus el minut 90 i dius: una altra vegada no pot ser. No sabia si fer-li una abraçada o un petó. Per als antimadridistes deu ser sort, per a nosaltres, collons», va declarar el davanter.

Zidane no va trobar paraules fàcilment. «Sergio és especial. És l’ànima de l’equip. Dóna energia a la resta. És llest i es mou molt bé», va apuntar el tècnic, que dissabte va batre el rècord de partits sense perdre del Madrid amb 35, un més que el que tenia l’holandès Leo Beenhakker.

Notícies relacionades

La figura de Messi crea una forta expectació a Cornellà: «Això pot ser històric»

"Si no hagués deixat de jugar, no hauria sigut mare"

També va admetre la comparació entre Ramos i Raúl: «Raúl sempre pensava que es podien aconseguir coses grans, i si a això hi uneixes les ganes de donar-ho tot al camp, els companys també ho fan». Zidane va admetre que Ramos té «estrella», una cosa que ja pensava el tècnic francès quan era jugador.

El ressò del gol de Ramos va traspassar les fronteres i la premsa va buscar qualificatius a la gesta del madridista. «El temps Ramos», titulava L’Equipe; «Ramos Guinness», assenyalava el diari argentí Olé, i «Ramos no té final», apuntava Globoesporte.