Bolt: "Sóc el més gran"

En qualsevol altre hauria sonat a intolerable prepotència; en la seva boca va sonar amb naturalitat, perquè té raó: "He demostrat al món que sóc el més gran. He hagut d'aguantar molta pressió per aconseguir participar amb èxit en tres Jocs Olímpics consecutius, però la missió està complerta".

Usain Bolt és, definitivament, un dels més grans, després de culminar en els Jocs de Rio 2016 la missió que tothom esperava d'ell: repetir els tres ors en 100, 200 i 4x100 metres que ja havia aconseguit a Pequín 2008 i Londres 2012. Un 'triple triple' que ningú en la història havia sigut capaç de concretar en el món de l'atletisme i que ha posat el llistó tan alt que, se suposa, ningú més podrà aconseguir en el futur. Aquesta és la grandesa -més enllà del que ell mateix proclami-  de l'esprintador jamaicà, l'home més ràpid del món, que va entrar definitivament en la llegenda divendres a la nit (matinada de dissabte a Espanya) quan va culminar el relleu del quartet jamaicà de 4x100.

"NO EM DONEU FEINA, NOIS"

"Havia demanat als nois, per favor, que no em donessin gaire feina, i això és el que van fer exactament". Asafa Powell, Yohan Blake i Nickel Ashmeade li van traslladar el testimoni a prop de la primera posició, gairebé igualats amb la sorprenent Japó i la després desqualificada EUA, però quan va tenir el bastó a la mà el més gran va saber que ningú podria arrabassar-li la novena medalla d'or. "Tan aviat com vaig agafar el testimoni sabia que guanyaríem perquè no hi havia ningú en carrera que em pogués superar en la recta final".

Així va ser. Bolt va connectar el turbo de sèrie que porta incorporat i va culminar una gesta que el col·loca, això segur, entre els més grans. Només 'El Fill del vent' Carl Lewis (9 ors i una plata) i el 'Finlandés Volador' dels anys 20 del segle passat, Paavo Nurmi (9 ors i 3 plates), aguanten la comparació d'un home que, pel seu carisma, influència i èxits, està en la llegenda de l'esport en general i, per descomptat, en la dels 120 anys d'olimpisme modern que es compleixen aquest any

LLEGENDARI EN MENYS DE 7 MINUTS

I per a això només li han fet falta 6 minuts, 50 segons i 22 centèsimes, que és el temps que Bolt ha corregut sobre la pista en tres Jocs consecutius per convertir-se en el millor velocista de tots els temps. "Quan vaig aconseguir les tres victòries a Pequín, el 2008, vaig ser feliç. La segona vegada, a Londres, el 2012, es tractava d'un repte. I aquí a Rio ha sigut senzillament increïble. Era una cosa que esperava, que anhelava, per posar el llistó tan alt que ningú hi pugui arribar mai més. Estic orgullós del que he fet", explicava el tritricampió, un brasiler més que va besar la pista sobre la qual va triomfar, va saludar amb la famosa commemoració de l'ídol patri Pelé quan marcava els seus gols, amb el puny alçat, i fins i tot va posar els braços en creu, com el Crist Redemptor del Corcovado. El públic, més de 40.000 persones a l'Estadi Olímpic, va embogir, com havia fet tota la setmana amb el més gran.

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

Bolt, que compleix 30 anys aquest diumenge, coincidint amb l'adéu als Jocs de la seva consagració definitiva, ha completat més d'una dècada de domini absolut en l'esprint, des que el 2003 va guanyar els Mundials júnior amb una marca de 19.93 segons en els 200 metres. Després van arribar les gestes de Pequín 2008 -tres ors, amb rècords del món de 100 (9.69) i 200 (19.30)-, Londres 2012 -tres ors més i un rècord de 4x100 (36.84)- i Rio, sense oblidar els seus 11 títols mundials (només el 100 de Taegu 2011 se li va escapar per una sortida nul·la) i la nova rebaixa dels màxims universals de l'hectòmetre (9.58) i el doble hectòmetre (19.19) als Mundials de Berlín 2009.

ÚLTIMS JOCS

Ningú pot donar més. En tot cas, el mateix Bolt, si decideix seguir una mica més, cosa que va donar per feta, però no fins a arribar a Tòquio 2020, cosa que va descartar. "Aquests són els meus últims Jocs, ho sento nois", va informar la premsa. "El que he fet aquí ha sigut un orgull i un alliberament, tot el pes que portava sobre les meves espatlles se n'ha anat", va confessar. Va explicar el secret del seu èxit ("No hi ha res impossible, mai m'he posat límits") i les seves intencions futures: "Hauré de fer una nova llista d'objectius, perquè el que volia aconseguir en l'atletisme, ja ho he aconseguit. Però ara toca relaxar-me". El més gran s'ho mereix.