Els 40 milions de Bravo

La Supercopa, el torneig que  per a alguns només és important quan es perd, ha tingut aquest any un valor afegit bastant inesperat: hem descobert que Claudio Bravo val la clàusula de rescissió que consta al seu contracte.

No és que el culer no s’hagués adonat que el xilè és un excel·lent porter (a Zubizarreta se li deu la troballa, perquè Bravo feia anys que era allà i ningú li havia sabut veure el potencial), és que als basars del mercat d’estiu circula un regateig que resulta sorprenent. Bravo va jugar ahir a la nit, potser, el seu últim partit com a blaugrana. Va estar molt bé, es pot dir que especialment inspirat, com si hagués convocat les muses, i ha vingut bé aquest reforç de la seva consideració com a gran porter ara que té el camió de les mudances esperant a la porta de casa, pendent d’una negociació.

ESTRANY COMPORTAMENT

És estrany el comportament del Barça a la taula de les estilogràfiques i els intermediaris. Arrossegant el llast d’unes fitxes absurdament altes en jugadors de Copa del Rei, n’ha deixat anar uns quants gratis, si així s’estalviava uns salaris exagerats.

Notícies relacionades

Les 8 hores que van portar el futbol espanyol al caire de l’abisme: «El Madrid no ens pot demanar que canviem els àrbitres»

L’hora de la veritat per a un Mbappé en les hores més baixes

No és el cas de Bravo. El vol el Manchester City i ell se’n vol anar, perquè es dedueix que Luis Enrique ja li ha dit que no serà titular. Queda, doncs, una sola cara per completar el complex cub de Rubik, però és la cara negra: els diners. El soci va veient com se’n van jugadors a preu de saldo mentre les compres són a preu de mercat (¿Alcácer, 50? ¿Com?), i es pregunta també per què el Manchester City no ha de passar per caixa com qualsevol altra i dipositar els 40 milions de la clàusula de Bravo.

El City ens cau bé perquè hi ha Guardiola, però, vaja, si té gairebé 60 milions per gastar-se en un central com Stones i 50 per a una promesa com Sané, fer-li una rebaixa amb Bravo és no tenir-se respecte i obrir la porta perquè, d’ara endavant, els altres segueixin pensant que fer negocis amb aquest club és xauxa.