Popole, el refugiat que va conquistar el cor de Rio

Quatre increïbles minuts que li van valer una ovació. Al judoka Popole Misenga, un dels 10 atletes refugiats que competeixen sota bandera olímpica als Jocs de Rio 2016, no li va fer falta guanyar una medalla per convertir-se en el favorit del públic brasiler. Dimecres a la nit, els 10.000 espectadors del Carioca Arena 2 van poder veure com aquest congolès de 24 anys va aconseguir plantar-li cara al campió mundial de la categoria -90 kg, el sud-coreà Gwak Dong-han. 

"Durant la meva lluita no vaig pensar ni per un segon que estava agafant pel coll el campió mundial. Només sentia el batec del meu cor, em sentia amb una energia increïble", va explicar a EL PERIÓDICO quan encara estava amarat de suor per l'esforç. Tot i que va acabar perdent per ippon a l'últim minut, la perseverança de Popole va deixar bocabadats els carioques.

Durant més de 20 segons, l'africà va aconseguir resistir i escapar-se del jūji-gatame (submissió consistent en una palanca sobre el colze per provocar la luxació) que Gwak va aplicar sobre el seu braç dret. Malgrat l'intens dolor, la idea de rendir-se no li va passar mai pel cap.

NO TIRAR MAI LA TOVALLOLA

Al llarg de la seva vida va aprendre que l'única manera de sobreviure era no tirar mai la tovallola. Quan a penes tenia 9 anys, Popole, que havia perdut la seva mare un any abans, es va escapar de les matances comeses per la milícia M23 a Kisangani, la seva ciutat natal, i es va refugiar al fons de la selva de la República Democràtica del Congo. Durant vuit dies el nen va vagar pels boscos sense aigua ni menjar fins que un grup de soldats el van rescatar i el van enviar a un centre de menors a la capital, Kinshasa. Va ser allà, amb altres orfes de la guerra, on Popole va descobrir "el camí de la suavitat", és a dir, el judo.

“Jo no vaig tenir una família per educar-me o dir-me què havia de fer, el judo em va ensenyar tot el que sé. El judo és part de la meva vida”, va explicar l'africà, que aviat començaria a formar part de l'equip nacional congolès. No obstant, el seu èxit en l'esport del seu país no el va ajudar a millorar les seves condicions de vida. Els seus entrenadors solien pegar-li i tancar-lo en una mena de gàbia quan perdia algun combat important. A vegades passava setmanes senceres a base de cafè i pa. El 2013, quan Popole va arribar a Rio de Janeiro per competir al Campionat Mundial de Judo, no va dubtar a aprofitar la seva oportunitat.

VIVINT ALS CARRERS DE RIO

Juntament amb la judoka Yolanda Mabika, que també ha competit a Rio 2016 sota bandera olímpica en la categoria -70 kg, Popole va abandonar l'hotel de la delegació congolesa. Sense documents, diners ni roba, tots dos van passar diversos mesos vivint als carrers de Rio, fins que van trobar refugi a la favela de Brás de Pina, una mena de punt de trobada per als refugiats congolesos a la ‘cidade maravilhosa’. Una condició, la de refugiat polític, que també van adquirir gràcies a les progressistes polítiques d'acollida del govern brasiler. 

Tot i que la seva nova llar també estava marcada per l'estigma de la violència, la del narcotràfic, va ser allà on Popole i Yolanda van entrar en contacte amb l'obra social de l'Institut Reaçao, una oenagé fundada per l'exjudoka bronze a Atenes, Flávio Canto.

“Popole era brutal, com els mètodes d'entrenament al Congo. Hi havia una cosa molt hostil dintre d'ell: cada combat era un assumpte de vida o mort”, va explicar Geraldo Bernardes, exentrenador de l'equip olímpic brasiler i actual entrenador de Popole i Yolanda, en una entrevista prèvia als Jocs. Però precisament aquesta força és la que va col·locar els africans dalt de tot. El mes de maig passat, el Comitè Olímpic Internacional (COI) confirmava a Bernardes que els seus dos pupils participarien en Rio 2016 amb vuit atletes refugiats més de tot el món.

CELEBRITAT A LA FAVELA

Notícies relacionades

La UEFA farà una ronda de consultes abans de decidir sobre el Vila-real-Barça a Miami

La UEFA tria el Metropolitano per a la final de la Champions del 2027

Encara que el seu pas pels Jocs va ser breu, únicament va aconseguir superar l'indi Avtar Singh, Popole guardarà sempre en el record el carinyo que li va demostrar la ‘torcida’ de Rio. “No només em vaig emocionar al sentir l'ovació del públic, sinó que em vaig sentir com un brasiler més”, va somriure Popole, que, per sobre dels crits de la grada, va sentir el suport de la seva dona, Fabiana. “Ja sóc carioca, la meva dona i la meva filla ho són. És en aquest lloc del món on vull passar la resta de la meva vida”, va resumir.

Fent broma sobre una medalla d'or a Tòquio 2020 i com seria rebut quan tornés a la favela aquella mateixa nit, Popole va admetre haver-se convertit en una mena de celebritat del suburbi: "Sempre he sigut molt estimat pels meus veïns, però ara sóc una mena d'heroi. Almenys espero haver-los fet sentir orgullosos, s'ho mereixen tant com jo”.