Gasol: "Una medalla, sigui quina sigui, seria un gran resultat"

Dues medalles de plata, dues imatges inesborrables, fan brillar el palmarès olímpic amb la selecció espanyola de bàsquet de Pau Gasol, que ara enfila els Jocs Olímpics de Rio 2016 a la recerca d’un altre cim en la seva inigualable carrera. Serà la seva quarta presència en uns Jocs. Als seus 36 anys, el pivot barceloní segueix instal·lat en l’elit després de firmar amb els San Antonio Spurs un contracte per a les dues pròximes temporades (a raó de 15 milions de dòlars cada una), un nou capítol en una carrera que, lluny d’apagar-se, segueix vivint gestes com la de l’Eurobasket de l’estiu passat, en què va portar la selecció fins al títol.

Competirà en els seus quarts Jocs, una dada impressionant, però crec que no es conforma i viatja a Rio aspirant a alguna cosa més...

No sóc una persona conformista. Si vaig als Jocs és per intentar obtenir un gran resultat i completar un gran campionat amb tot l’equip.

Espanya ha pujat al podi en els dos últims Jocs, deixant imatges memorables en les finals davant els EUA. ¿Somiar amb una tercera és demanar massa?

Segur que no serà fàcil. Mantenir-se al nivell en què hem estat durant tants anys és molt complicat, perquè al final la resta d’equips volen estar on estàs tu, fer-te fora d’aquest lloc de privilegi que ocupes. I lluitaran a mort per aconseguir-ho. És una cosa que hem d’entendre i saber que no serà gens fàcil aconseguir el que ens proposem.

Per palmarès, per talent i ambició, Espanya està  entre els candidats al podi.

Hi ha gent que diu que hem de lluitar per la medalla d’or. Però realment serà difícil aconseguir una medalla olímpica. Sigui la medalla que sigui ja seria un bon resultat. Tot dependrà de com afrontem el campionat, com juguem, de la forma de competir en moments clau. Històricament ho hem fet molt bé, però aquest és un moment nou i diferent i haurem d’estar molt preparats perquè tothom arriba als Jocs amb la màxima il·lusió i sap que som dels equips més forts i favorits, al marge dels Estats Units, que és el grandíssim favorit malgrat les baixes que presenta.

¿Com els pot afectar l’absència del seu germà Marc i d’un baluard defensiu com Ibaka?

És veritat que en el joc interior hi ha absències, però l’equip segueix tenint un grandíssim nivell. (Nicola) Mirotic és un gran jugador i m’alegro que estigui amb nosaltres. El Marc no ha pogut recuperar-se a temps, però hi haurà Willy Hernangómez. Amb ell, amb Felipe (Reyes) i amb Claver també vam jugar un gran Campionat d’Europa i espero que aquests Jocs siguin semblants a l’estiu passat.

El mes juny passat es va complir el 15è aniversari des que va sortir elegit al draft de la NBA ¿Manté intacta la seva ambició després de tant de temps? 

Així és, i la raó és l’amor i la gran passió que sento per aquest esport. Valoro molt el que faig i també el que em dóna, no solament esportivament sinó també totes les altres portes que m’obre.

A l’Europeu de l’estiu passat va completar un campionat memorable: va conduir la selecció al títol i va ser elegit el millor del torneig ¿Va arribar a sentir-se invencible?

Aquest Europeu va ser un dels campionats més complets que he jugat des del principi fins al final i el partit davant França en semifinals (40 punts i 50 de valoració) segurament és un dels millors de la meva carrera. Sí, potser en aquell partit i en algun altre moment molt puntual m’he sentit invencible, imparable, que no és res més que el factor de confiar en un mateix i creure, entre cometes, que ningú pot ser caaç d’aturar-te. Aquesta  autoconvicció i aquesta confiança en el que fas són importants per guanyar i superar-te en els moments difícils.

Vostè reconeixia fa poc que a mesura que avança la seva carrera i s’acosta el final, disfruta més del camí.

Disfrutes més perquè saps que queden pocs capítols en el teu llibre com a jugador de bàsquet i ho aprecies més. També perquè el que aconsegueixes a aquestes altures té més valor. Tot el que puguis fer de forma excepcional i tot el que puguis aconseguir és un premi pel qual estic molt agraït.

Arriba a Rio com a nou jugador dels Spurs. ¿Com se sent?

Seré part d’un equip que s’ha convertit en un model a la NBA per la seva filosofia, pel seu estil de joc i, sobretot, per la fidelitat dels jugadors. Els Spurs són una franquícia excepcional amb una plantilla plena de talent, així que no puc estar més feliç i orgullós d’aquesta nova etapa.

Tenia nombroses ofertes, però ha optat per un equip que aspirarà a lluitar per l’anell.

Encara necessito reptes, així que em sento un privilegiat al disfrutar d’aquesta oportunitat. Tinc 36 anys, però el meu esperit competitiu segueix igual que quan vaig arribar a Memphis, i em sento en plena forma física. Sempre m’he considerat un jugador d’elit, de primera línia i seguiré treballant per mantenir aquest paper els anys que em queden. Sóc una persona a la qual li costaria acceptar un paper secundari.

Quan mira cap enrere i observa la seva carrera, ¿què sent?

Que he tingut una carrera privilegiada, excepcional. Ni en el millor dels millors somnis podria haver pensat a disfrutar d’una carrera com la que encara estic tenint. Les experiències que he acumulat en tots aquests anys són increïbles i envejables.

Coincidirà a Rio amb grans amics com Navarro o Nadal ¿Intentarà disfrutar d’aquesta oportunitat?

Ho intentaré, però la situació del Brasil i els Jocs és desafortunada en aquests moments, no solament pel Zika, sinó també per la seguretat o les infraestructures. I em sap greu. Van assumir un risc important a l’hora de donar els Jocs a Rio. Esperem que tot surti molt bé, que puguem disfrutar amb els amics, la resta dels esportistes i amb l’equip una vegada més i que no ens sentim insegurs i amb por allà.

Vostè va arribar a plantejar-se la seva renúncia pel tema del Zika, però finalment es va imposar el seu desig d’estar al costat de la selecció.

Notícies relacionades

De Sofia a Nova Jersey, comença el somni de guanyar un altre Mundial

Caos en la Vuelta per Israel

Em vaig decidir per la il·lusió i el compromís amb l’equip i les ganes d’estar en uns altres Jocs. També perquè la presència en el torneig és gràcies a la feina que vam fer també la temporada passada per ser a  Rio. Tot i que la situació és complicada i preocupant a Rio de Janeiro, espero que tant les autoritats com el COI facin tot el que sigui necessari per minimitzar el risc. 

.