Eusebio en la vida Reial

La Reial Societat, un dels clubs més assenyats de la Lliga, visita avui el Camp Nou. I ho fa després de protagonitzar una de les grans bogeries del campionat. El que ha passat a la Reial hauria de servir de manual, si existís una facultat de futbol, per a presidents, directius, directors tècnics i entrenadors. La Reial ha passat de ser entrenada per l'anglès David Moyes, un autèntic marcià en l'agradable vila de Zubieta, a caure en mans d'Eusebio Sacristán, un exjugador i tècnic alletat als pits de La Masia. Moyes no volia saber res dels joves i Eusebio va batre, contra el Sevilla (2-0), el rècord de jugadors del planter de la jornada: 11 sobre els 13 que va alinear.

La Reial encara recull runa de la destrossa que va provocar Moyes, a quatre milions d'euros per temporada. Encara hi ha els rètols en anglès a totes les dependències de Zubieta; i el gimnàs ampliat «perquè el meu futbol és força» i l'immens pis, de 275 metres quadrats, les reformes del qual va demanar i que encara no han finalitzat mentre va viure a cos de rei amb la seva dona en una suite de l'hotel María Cristina, amb vistes a la Concha, és clar. El mateix Moyes que, dues setmanes abans de ser acomiadat, li va demanar al seu ajudant, Billy Mckinley, que fes escalfar el Chori Castro i, quan el va avisar per donar-li instruccions, li va dir cridant a Billy: «No, no, no era aquest el que volia». Així donava una idea de fins a quin punt coneixia la plantilla.

Confiar en el planter

Eusebio va reconèixer ahir que es troba en un dels bressols del futbol i, sens dubte, li encanta la guarderia que té. És més, ha d'anar amb compte perquè ha il·lusionat tant la parròquia que l'altre dia va posar la perla de Zubieta, Mikel Oiarzabal, de 18 anys, «un xaval que li fot que la trenca», i ja el comparen, gairebé, amb el gran Diego Armando Maradona. I Eusebio s'ha vist obligat a demanar calma «perquè jo he vist molts, molts, fenòmens acabats abans de començar». Sense anar més lluny, hauria pogut explicar que Rubén Pardo, que també va sonar a cascavells, ara es mossega les ungles a la banqueta amb només 22 anys.

Però, sí, Eusebio va reconèixer ahir a EL PERIÓDICO que està «al lloc ideal: la Reial em necessita i jo la necessito per créixer, per demostrar que valc, per construir un projecte junts sota la idea, culer o no, que també, d'utilitzar el planter i aquest estil tan donostiarra que sempre ha caracteritzat aquest equip. Ens retroalimentarem i la victòria davant el Sevilla ens dóna confiança de cara al Camp Nou, un estadi que sembla inaccessible, però això és esport i pot passar qualsevol cosa».

Eusebio va explicar que, com a futbolista i tècnic, creu en moltes coses que no pot explicar. I no parla de superstició o manies. Pot ser que s'agafi, ves per on, a l'última vegada que la Reial va puntuar (1-1) al Camp Nou (abril de 1995, fa 20 anys), amb gol d'Imaz, en el minut 92, amb Johan Cruyff a la banqueta i Eusebio al camp després de substituir Guardiola. «¡Tant de bo es repeteixi aquella gesta!», va somriure ahir el nou tècnic blanc-i-blau. També podria explicar que el seu porter argentí Gerónimo Rulli va néixer al barri de La Plata (Buenos Aires), el 20 de maig de 1992, fa 23 anys, el dia que l'italià Giovanni Invernizzi cometia la falta, sí, sí, sobre ell, sobre Eusebio, en el minut 111 de la final de Wembley, perquè Ronald Koeman ens fiqués de cop, d'una gardela, en la història del futbol. Dia de glòria el de Rulli.

El místersap que res d'això el farà més fort al Camp Nou, un lloc que, en aquests moments, sembla la mateixa caldera de l'infern, la cúpula del tro, dos hi entren però en surt un. «Vull una Reial com és aquest país: honesta, treballadora, valenta, assenyada, disciplinada, ambiciosa, còmplice, solidària, atrevida i amb determinació. Això és el que vull, veurem què ens deixa fer aquest impressionant Barça, cada vegada millor perquè, cada any que passa, cada tècnic que el dirigeix, cada jugador que incorpora, el millora, el fa créixer». Eusebio elogia el toc que li ha donat Luis Enrique al Barça. «Té l'empremta de Lucho, és el seu perfecte reflex: caràcter, ràbia, velocitat, força, no es rendeix mai, demostra vigor i personalitat. És Luis Enrique al camp, la seva representació.

Pessigolleig especial

Diuen que Jokin Aperribay, fill de qui ja va ser president de la Reial (bé, en realitat diuen que el pare segueix manant des de casa), ha volgut esmenar l'error de Moyes tornant enrere, al 1985, quan el seu pare va fitxar el gal·lès John Benjamin Toshack perquè reconstruís, amb els de casa, la Reial bicampiona que ja havia llanguit.

Notícies relacionades

El Barça més feble tanca una ratxa negra de derrotes a Saragossa

Rafa Jódar rep a Marràqueix el seu primer títol professional als 19 anys

I aquí tenim Eusebio i el seu dream team d'ajudants ensenyant a jugar amb el peu l'extraordinari Rulli, mesurant amb tacte l'esclat d'Oiarzabal, mantenint viva la vitalitat golejadora d'Imanol (Agirretxe, però Eusebio, que fa 15 dies que va arribar a Zubieta, ja s'adreça a tothom pel seu nom) i, sobretot, mirant de recuperar per al futbol («a mi no m'agrada el futbol, m'agrada la NBA») el màgic mexicà Carlos Vela, un tipus que se'n vol anar a Los Angeles Galaxy per seguir compartint pis amb el seu col·lega i amic Giovani dos Santos i veure els pobrets i perdedors Lakers.

«Sé que sentiré un pessigolleig especial, miro d'abstreure'm i espero que amb el xiulet inicial s'apaguin les emocions», confessa Eusebio.