El triomf de la idea

Els últims entrenadors del Barça han vençut al Bernabeu: Rijkaard, Guardiola, Martino i Luis Enrique s'han emportar un triomf en les seves visites. L'única excepció va ser Tito Vilanova, però el duel de Lliga va coincidir amb la seva estada a Nova York quan es tractava el càncer. El Barça, malgrat tot, va conquistar aquella Lliga amb el rècord dels 100 punts. Ja existeix una llarga tradició d'èxits blaugranes al feu madridista. Amb un  denominador comú: la victòria s'ha gestat des de la superioritat futbolística.

LA FILOSOFIA

Una continuïtat amb matisos particulars

Cada victòria s'ha gestat partint d'un ideari arrelat des de fa 25 anys. Amb les manies de cada entrenador, amb les seves aportacions particulars, modelant amb detalls una infraestructura tan sòlida com els fonaments del Camp Nou. Al futbol s'hi juga amb la pilota, i aquesta obvietat se segueix amb fanatisme al Barça. Ho va reafirmar l'equip de Luis Enrique, que va mostrar la seva metamorfosi. El que va arrasar dissabte va ser menys intens però més consolidat que el de l'any anterior en la seva estrena, tendre i una mica impetuós: es va presentar a la cita el 25 d'octubre, en la novena jornada, tot just quatre mesos després que arribés el tècnic. Tots dos es van avançar amb 0-1 i només l'últim va saber gestionar el preat avantatge.

Potser el partit que va fer el PSG al Bernabéu fa 20 dies va reafirmar les sensacions dels tècnics. L'equip de Blanc -i al qual voldria pertànyer Cristiano Ronaldo, segons es va interpretar després de la conversa entre tots dos- va fer una repassada al Madrid amb una còpia molt fidel de l'estil blaugrana: futbol al peu i combinacions llargues i pausades. Rakitic, Busquets, Iniesta i Sergi Roberto van combinar a plaer, amb facilitats inusuals, mai vistes al Bernabéu. Al davant tenien tres rivals (James, Modric i Kroos, que no van rebre ajuda) que també eren jugadors de toc.

EL RIVAL

El Madrid, un híbrid amb molts pares

No van rebre ni una puntada ni un cop de colze. Van veure al davant seu una noblesa desconeguda quan Mourinho col·locava Pepe o Ramos al centre del camp acompanyant Xabi Alonso i a Khedira. Benítez va mantenir el portuguès assegut al seu costat i va degradar a la suplència Casemiro. En certa manera, va donar la raó als apòstols del mourinhisme, el credo al qual es va abraçar Florentino Pérez i que defensava que al Barça només se'l podia combatre des de la brutalitat i la força física. Un argument fàcil. Davant la impossibilitat d'igualar la tècnica, i l'harmonia en el joc de passades, cal oposar-hi les virtuts contràries: la defensa i la pressió.

La continuïtat de la idea blaugrana, consolidada amb títols -¿o els títols han consolidat la idea?- contrasta amb l'híbrid que és el Madrid, un equip dirigit per diferents pares d'escoles diverses: de la formació de Pellegrini en va renegar Mourinho, Ancelotti va voler ser l'antítesi del portuguès i Benítez pretén endurir el llegat de l'italià. Va voler negar la fama que té de defensiu i el seu equip no va saber defensar.

LA REVELACIÓ

Amb Sergi Roberto,

el Barça surt amb 11

Notícies relacionades

El Barça rebenta el Madrid

Barça, una simfonia universal

L'alineació de Sergi Roberto va permetre al Barça tornar a jugar amb 11. Serà un equip de 12 quan torni Messi, i ha sigut un de 10 jugadors en absència de l'astre quan el seu lloc el van ocupar Munir i Sandro. Els dos joves del filial s'han revelat insubstancials. Luis Enrique no ha cregut en ells, que els ha anat fent rotar alternativament i aquesta sensació s'ha estès entre els altres, que tampoc han confiat en ells per mantenir la cadena de passades.

Sergi Roberto va jugar d'extrem dret (de Messi) en la seva quarta demarcació de la temporada. Va començar de lateral, va continuar d'interior dret i esquerre i davant el Bate Boríssov va assajar com a extrem. La lesió de Rakitic va impedir una altra prova amb el Vila-real. El Bernabéu no va arronsar Luis Enrique ni Sergi Roberto. Va donar continuïtat al joc per la dreta i va interpretar que trauria petroli de l'espai entre l'esquena de Kroos i Ramos i Marcelo. Va jugar cap endins per crear situacions de superioritat en les combinacions i la seva conducció en el 0-1 va demostrar que pot competir amb qualsevol per la titularitat.