«És com si fos el meu primer any al Barça»

Ha jugat dos partits en quatre dies, titular en tots dos, al costat de Gerard Piqué; els mateixos que en tota la temporada anterior. Thomas Vermaelen, als 29 anys, es veu renéixer com a futbolista. Amb la il·lusió pròpia d'un nouvingut.

­—¿Com se sent?—Bé. Estic en forma, ja ho estava els dos últims mesos de la temporada. Vaig acabar content i estic content de participar en la pretemporada després de dos anys per culpa de les lesions. Sé que important que és per a un jugador aquesta preparació.

—¿Més content que cansat?— Sí, i tant. El més natural en aquesta fase és estar cansat pels entrenaments, però estic molt content.

—¿Ha hagut de treballar més l'aspecte psicològic que el físic?—Va ser un any molt difícil per mi. Quan arribes a un club nou, el primer que vols és jugar i demostrar qui ets. No només jugar, sinó també adaptar-te al club, al país, conèixer una altra llengua. No era fàcil, però he crescut i he pogut lluitar amb tot això.

—¿I va ser pitjor que l'anterior precisament perquè anava a un club nou?—Sí. Va ser l'any més difícil de la meva carrera perquè era una lesió complicada, que no depenia només d'operar o no.

—¿Va detectar des de fora que el Barça és més que un club?—Sí, ho vaig notar. Coneixia l'eslògan i vaig veure que era cert. No tan sols per com viuen els jugadors sinó també pels aficionats. Sabia que era un gran club, m'hi havia enfrontat amb l'Arsenal. A l'arribar, vaig veure que era més gran del que esperava per la quantitat de gent que hi treballa.

—També sap l'enorme competència que tindrà per jugar.—El míster decidirà. Hi ha molt bons jugadors per a dues places i això és bo per a l'equip. És el que s'ha d'esperar d'un club com el Barcelona. Tinc confiança i podré competir. La pretemporada també és per això, per guanyar-te un lloc.

—Segona campanya al Barça però sembla la primera. ¿Ho veu així?— Sí, és com si fos la meva primera temporada. La temporada anterior és per oblidar. Estic content d'haver vingut, però és un nou començament per a mi, perquè començo des del principi amb els altres.

—¿Creu que parteix en igualtat de condicions respecte als altres o en desavantatge?— Sí, entenc que sí, que donarà oportunitats a tothom. És clar, els altres parteixen amb avantatge, ells estan adaptats del tot i els coneix més que a mi, però ell va demanar el meu fitxatge, coneix les meves qualitats, em veu en els entrenaments i veu que estic preparat. No sóc un desconegut per a l'entrenador.

—Però sí per a l'afició. ¿Com es definiria?—Intento jugar com juga el Barcelona en la seva història: tenint la pilota, sent agressiu en defensa, pressionant a davant. L'estil és semblant al de l'Ajax o l'Arsenal i això m'hi ajuda, però l'exigència és molt més gran: es juga amb més rapidesa i no és fàcil defensar amb 40 metres darrere teu.—Tot va anar canviant. Vaig arribar lesionat i esperava entrenar-me en dues setmanes, i així va ser. Després vaig recaure i més tard vam decidir operar-me. Va ser una enorme decepció perquè desitjava jugar, especialment perquè era nou. Però vaig tenir bona gent al costat: la meva família i els amics, que em van fer sentir bé i em van donar tranquil·litat a l'arribar a casa.

—¿Com va gestionar les vivències de l'any passat?

—¿I que el pitjor any de la seva carrera coincidís amb un dels millors de la història del club?

—Va ser el pitjor, però al final vam guanyar el triplet i estic molt content amb això. Un any difícil amb un gran conclusió. Almenys me'n vaig poder anar de vacances havent jugat un partit, cosa que no podia imaginar mesos abans. Va ser un gran contrast. Per ser honest, no és com si hi hagués contribuït com esperava, però vaig acabar molt content pel club i pels meus companys. I em vaig sentir orgullós perquè jo sóc part del Barcelona que va conquistar el triplet encara que no jugués.

—La família al marge, ¿qui l'ha ajudat més?—Vaig sentir que el Barça era més que un club en aquells moments. Citaria Xavi. Era el capità. El considerava un gran jugador i no sabia que era tan bona persona. Em va impressionar com es relacionava amb els altres, com es comportava amb els companys i també amb mi. No oblidaré la samarreta que em va fer quan em van operar. Va ser un gran gest. També vaig notar molt el suport del president i l'staff.

—¿Sabia que una de les crítiques a Zubizarreta era per com va gestionar els fitxatges, principalment el seu?—No ho sabia. Vaig patir el trencament muscular al Mundial. Contra Rússia. Em van mirar molts especialistes i tots creien que podria recuperar-me sense operar, i ho vam provar. El temps va anar passant, no vaig acabar de trobar-me bé i al final vam decidir operar. Hauria sigut més fàcil operar-me abans i reaparèixer abans. Al desembre ja hauria estat a punt per jugar, però no recrimino res ni culpo ningú d'això.

—¿S'ha preparat físicament per a aquesta temporada?—Sí, però sense tornar-me boig. He tingut cincs setmanes de vacances. Vaig descansar els primers dies i després sortia a córrer i entrenar-me per mi mateix.

—¿Ja no pensa en la lesió?—No. Quan anava a entrenar l'any passat sempre n'estava pendent, pensant què passaria. Ara tinc confiança perquè em veig bé, fort i no tinc motius per dubtar.

—¿Està ansiós per entrar en competició?

Notícies relacionades

El Govern inicia el pla de prescripció esportiva als CAPs

Adidas conquereix la cursa ‘espacial’ de la marató

—D'Ansietat no en sento. Tant de bo arribessin aviat, perquè els partits són el millor, i no n'he disputat gaires, però és bo que hi hagi partits de preparació.

—Com a defensa, ¿què opina de Messi?— És imparable en l'u contra u. No sé si hi ha una solució per frenarlo. És molt ràpid i pensa molt ràpid. Té un talent enorme. Vaig jugar contra ell a l'Arsenal el dia que ens va fer quatre gols. Guanyàvem 0-1 i amb el 2-2 de l'anada a Londres, on el Barça ens hauria pogut matar, ens classificàvem. Va fer els quatre. Estic content de jugar al seu costat.