«El Marc ha tornat»

Els haurien de veure. Són per menjar-se'ls a petons. Que bona gent, Déu meu. Estudiosos, llestos, murris, treballadors. Encara no guanyen, no. El que guanya al nou Campionat d'Espanya de Velocitat (CEV, rebatejat ara com a Mundialet), és Aron Canet, que, tot i que té una edat semblant, al seu costat sembla el cosí de Zumosol.

Els valencians Aaron Polanco (Almussafes, 15 anys) i Jaume Masiá (Algemesí, 14) formen part d'aquella generació que alleta el motociclisme espanyol, bressola el Circuit i alimenten les federacions territorials i les institucions i patrocinadors que contribueixen a fer que aquest renovat torneig sigui l'enveja i el mirall en què el món vol veure's reflectit. Per això hi ha 19 nens estrangers al CEV.

L'Aaron i el Jaume es porten de cine. L'Aaron és a l'estructura de Jorge Martínez Aspar. I el Jaume és, diuen, la pròxima perla d'Emili Alzamora, ja ho saben: Marc Márquez, Àlex Márquez, Àlex Rins, Fabio Quartararo… Masiá, qui sap. Ja tenen les maneres dels grans campions ¡amb a penes 14 anys! l'Aaron demana que la foto es faci tenint com a fons el camió d'Aspar. El Jaume exigeix, sí, sí, que es repeteixi la foto perquè ha de sortir «amb la gorra de Monster». Va al seu box, l'agafa, torna corrent, posa i ¡clic!, foto repetida, és clar.

Dos artistes de l'asfalt

No hi ha els pares. Ni les mares. Ni se'ls espera. Ni els necessiten. «Tenir equip et canvia la vida», diu l'Aaron com si fos Iniesta. «Jo vaig sol, tinc mànager, però ningú com el pare per als dubtes», afegeix el Jaume, ¡quina peça! L'Aaron va pujar a la seva primera moto als 8 anys en un polígon de camions. El Jaume, amb 5, «en un descampat de sorra». Amb la mateixa moto. «Una moto petita China, una joguina, però ens semblava una Honda RC213V».

Es miren. Diuen que no s'han perdut ni un assaig de Montmeló. «Veurem un autèntica carrerassa, ja ho veuràs, aquests tios són uns cracs, ¡volen!», assenyala l'Aaron. «[Valentino] Rossi ha començat molt bé, però Jorge [Lorenzo] va molt embalat, molt. Ha obtingut tres victòries seguides. No hi ha res com guanyar», apunta el Jaume. «La Ducati guanyarà algun dia i mira, mira, la Suzuki ja és aquí. Això es posarà guapíssim».

Ja no hi ha preocupació perquè apareguin els seus patrocinadors a la foto. Ni el fons del camió. Se n'han anat tots. Així que la parelleta -de veritat, ¡me'ls emportaria a casa!- es deixa anar. «¡Compte!», diuen l'Aaron i el Jaume alhora, «que el Marc ha tornat, està tornant, ja és aquí. ¡Carai, que és el bicampió! ¡Que ho va guanyar tot l'any passat!».

Notícies relacionades

Espargaró i Viñales col·loquen Suzuki al cim

El francès Zarco, líder de Moto2, aconsegueix la 'pole' a Montmeló

I, és clar, baixets, veloços, amb el mateix llast a la seva moto que li posaven, de nen, a Márquez («jo porto 19 quilos de llast», diu l'Aaron; «¡jo, 21! », protesta entre rialles el Jaume), tots dos asseguren que molta gent els troba semblants al Marc. «Tinc moltes coses seves. Sóc petitó i tiro la moto als revolts amb energia, encara que potser no ho hauria de fer», diu l'Aaron. «Sí, els recordo el Marc. Deu ser perquè ell també era baixet, ¿oi? No tinc el seu colze, el seu genoll, ni el seu cul, perdó, però m'agrada plegar com ell».

Tots dos asseguren que «per guanyar s'ha d'arriscar». En això també coincideixen amb Márquez. «L'important és passar-s'ho bé», explica el Jaume, que afegeix amb la saviesa que tots li suposen: «M'encanta el Marc, però també disfruto, i molt, amb la finor de Jorge. Jo gestiono el gas com Lorenzo, que, com que no és tan espectacular com el Marc, sembla que no va ràpid ¡però vola, vooola!»