Inquietant la 'casta'

1
Es llegeix en minuts
Manel Lucas

No acostumo a veure partits del Sevilla, i per tant no tenia consciència de com pot ser d'expressiu i cridaner Unai Emery. O sigui, no sé si és el seu costum, però en aquest reguitzell de partits contra l'Espanyol crec que els periquitos han aconseguit trastocar-lo en més d'una ocasió. I no puc deixar de pensar que una part d'aquesta agitació desmesurada té a veure amb el prejudici respecte a un rival a qui considerava molt inferior. D'una altra Lliga.

Un rival que l'ha fet fora de la Copa i que ahir va estar a punt de treure-li la victòria, jugant amb 10 jugadors durant més de 50 minuts. Per això els gols més determinants d'aquest triple acarament els va celebrar Emery amb aquella desaforada barreja d'alegria i ràbia tan freqüent en la competició, aquella combinació d'«¡hurra!» i «¡xupa't aquesta!» que acompanya sovint els gols decisius d'últim minut. El vaig veure quan Bacca els va donar aire en l'anada de la Copa amb el 3 a 1, una mica amb l'1 a 0 de la tornada i ahir en el 3 a 2, també un gol a contrarellotge en un error de la defensa periquita.

Disculpin si sembla que busco arguments tranquil·litzadors després de veure com el meu equip perdia un partit en l'últim moment quan va tenir el miracle a l'abast. No és això. Per tranquil·litzar-me només em cal repassar com va anar la derrota: els seus gols van venir per un cop de sort aprofitat amb talent, un error individual i un desajust momentani, i no per una desídia global, i l'expulsió de Kiko Casilla va perjudicar molt menys del previst perquè els jugadors van ser extraordinàriament professionals.

Notícies relacionades

A més, amb les semis de la Copa a la butxaca, els periquitos podem assumir, sense angoixar-nos, una derrota al Sánchez Pizjuán. No és ressentiment, doncs, el que em motiva. És més aviat la constatació que l'Espanyol del 2015 està desconcertant el sistema. Eliminar el València i el Sevilla, i posar-los en seriosos problemes, és una cosa que no entrava en les previsions.

Si em permeten recórrer al llenguatge polític de moda, l'Espanyol de Sergio González està inquietant la casta de la Lliga.