Anar al contingut

Enorme victòria en solitari de Michael Rogers al Giro

El ciclista del Tinkoff, company de l'absent Contador, s'imposa a la meta de Savona en una prova amb aire australià

Evans arriba dijous a la contrarellotge en una ronda italiana òrfena de grans atacs i amb massa favorits a roda

SERGI LÓPEZ-EGEA / Barcelona

Austràlia és un país de ciclistes. Ningú ho pot posar en dubte. D'Austràlia és Cadel Evans, líder del Giro, com ho és també Michael Matthews, que aquest dimecres ha abandonat la prova, i que va portar la 'maglia rosa' abans que Evans. D'Austràlia és el conjunt Orica, que va guanyar la contrarellotge per equips inaugural. I també Michael Rogers, que ha estat campió del món, que corre al Tinkoff-Saxo que lidera l'absent Alberto Contador, i que s'ha imposat a la meta de Savona, amb una enorme victòria, després de desafiar tot el gran grup, en descens i en zona plana.

Ja fa molt temps que el ciclisme ha deixat de ser un camp limitat a uns pocs països; de belgues, francesos, holandesos, italians i espanyols, principalment els grans dominadors d'aquest esport al segle passat. El ciclisme s'ha estès i hi han arribat bons corredors de tot arreu, de tots els continents, des dels pioners 'escarabats' colombians, passant pels nord-americans, encara que algun tingui el seu palmarès esborrat, i ha arribat als australians, sobretot a Evans, el primer ciutadà d'aquell país que va guanyar el Tour, el 2011.

Rogers és dels pocs ciclistes capaços de demarrar a poc de la meta i aguantar la càrrega d'un grup perseguidor, una col·lecció d'uns pocs quilòmetres a un ritme endimoniat, sempre per sobre dels 40 quilòmetres per hora, i més, molt més. Com a abanderat entre els contrarellotgistes (ha estat campió del món), Rogers manté un ritme ferm com només són capaços de fer autèntics dominadors d'aquesta especialitat quan es decideixen a atacar en solitari; un model patentat no només per Rogers sinó també per Fabian Cancellara Tony Martin.

Rogers va atacar, es va escapar i ningú el va poder seguir, en un grup massa controlat pel BMC, en un Giro orfe en 11 etapes d'atacs seriosos, necessitat que els grans favorits demarrin, una ronda italiana que enyora massa Purito Rodríguez, mentre desfulla la margarida de si va o no va al Tour, un Giro on encara no s'ha vist un candidat a la victòria abaixant pinyons, el senyal per atacar. Tots a roda. Tots conservant forces. Tots esperant a unes Dolomites que millor que no siguin maleïdes per la neu. I, per desgràcia, així l'espectacle se'n ressent. Evans és on és, al capdavant de la general, principalment perquè es va produir un tall en la múltiple caiguda de Montecasino i va saber sorprendre la resta de favorits.

Així s'arribarà a la cita de contrarellotge de Barolo, gairebé 42 quilòmetres, amb Evans com a màxim exponent entre els que aspiren al triomf. La crono s'apunta com l'última gran oportunitat d'Evans de distanciar-se de la resta d'oponents. ¿Es mouran? o ¿esperaran que el Giro es converteixi en una carrera d'eliminació? Espectacle vibrant, per ara, més aviat poc. I és una llàstima.

0 Comentaris
cargando