«El futbol m'avorreix, jo sóc de motos i de Rossi»

Demà, quan es llevi en un hotel de Ciudad Real després del concert que haurà fet aquesta nit a la sala Zahora Magestic, Iván Ferreiro encendrà la televisió amb el desig que la pantalla li transmeti l'adrenalina i l'olor de gasolina i pneumàtic cremat que tant li agraden. El cantant gallec (Nigrán, 1970), exlíder de Los Piratas i amb l'èxit en solitari aconseguit gràcies al seu àlbum Val Miñor-Madrid: Historia y cronología del mundo, adora les carreres de motos.

-¿D'on li ve tanta afició?

-A casa meva sempre hi va haver motos. La meva família és motard i teníem una Montesa, una Ossa, motos així, de trial. Mai de carretera.

-¿Alguna vegada ha corregut una carrera?

-No, no, i ara. Sí que m'he mogut molt en moto, però li vaig acabar agafant por. L'edat és molt dolenta...

-¿Freqüenta els circuits?

-Solia anar amb els meus cosins a Jerez, i sempre a mort amb Rossi.

-Doncs sembla que ara entrem en l'era de Marc Márquez...

-Sí, ara toca anar a mort amb ell, tot i que encara espero que Valentino em doni algunes alegries. Li queda menys trajectòria però segueix sent un dels grans.

-¿Què li han semblat els estira i arronsa que hi ha hagut entre els pilots, com l'incident d'Alcanyís en què Márquez va provocar la caiguda de Dani Pedrosa?

-Són coses de les carreres, ja sabem que els joves sempre van més a sac.

-¿Amb quin d'ells es queda?

-M'agraden tots, Márquez, Pedrosa... Amb Jorge Lorenzo potser hi tinc més afinitat, per qüestió de caràcter, a més a més ens seguim a Twitter. A mi el que m'agrada d'ells és que fan carreres molt boniques, i hi ha triomfs per a tots.

-¿I el futbol? Sent del costat de Vigo, ¿no és cèltic?

-Jo és que m'avorreixo amb el futbol. Durant una època acompanyava a Balaídos el meu pare, però després ja vaig créixer i preferia anar-me'n amb els amics. El meu pare era molt culer, per cert. Tenia a casa un petit altar i tot, amb bufanda, bandera, muntava una espècie de temple.

-¿I els seus fills?

-Tenen 13 i 11 anys, i també m'han sortit del Barça i del Celta; són socis.

Notícies relacionades

«El bar del poble es va omplir de representants de clubs que em venien a fitxar»

Arriba un Tour de Flandes de somni amb Pogacar com a gran favorit

-¿Mai va als partits?

-No m'agrada l'ambient dels camps de futbol. Una vegada em va regalar unes entrades Michel Salgado, que és paisà, per al Bernabéu i hi vaig portar els meus fills, però la gent s'insulta, no para de cridar i no hi ha esportivitat.