Qüestió de confiança

Escric amb el nervi encara recorrent-me tot el cos -cosa que m'obliga a anar més a poc a poc si no vull prémer la tecla errònia una vegada i una altra-, però entusiasmat una setmana més amb aquest equip que no dóna un partit per perdut ni a 30 segons del final. Un equip, dit sigui de passada, que va haver de complir aquesta gesta per culpa d'un altre arbitratge discutible en un partit contra el València. ¿Pot ser que hi hagi una regla no escrita que obligui a xiular amb polèmica en cada enfrontament d'aquests dos equips, i que sempre en surti perjudicat l'Espanyol? En el partit d'anada vam tenir l'escandalós penal en contra delsperiquitos, i ahir vam poder veure fins a tres caigudes de jugadors blanc-i-blaus a l'àrea, i en cap cas l'àrbitre va considerar que s'hagués de xiular res més que targetes grogues a futbolistesperiquitosper protestar. Ho donem per bo perquè quan ens semblava tenir-ho tot perdut una genialitat deSergio Garcíava rescatar l'equip, però no podem estar satisfets de l'actuació deGonzález González. En fi.

Algú em deia fa unes setmanes que un dels signes del mal moment de l'Espanyol a la primera part de la Lliga era que en diversos partits el jugador més destacat havia estatWakaso. L'explicació d'aquesta anàlisi era la següent: el ghanès és un futbolista amb ganes i empenta, però amb poca tècnica i, per tant, si ell era el millor és que altres que tenien l'obligació de demostrar més no ho havien fet. Bé, crec que estarem d'acord que aquesta interpretació ja no és vàlida en aquests moments.

Ahir, l'Espanyol va fer un gran partit, amb moltes jugades de combinació en atac -no només les dels gols-, iWakasova tenir una actuació decisiva. Va marcar el primer gol, amb un cop de cap potentíssim, i va protagonitzar la jugada del segon, llançant el contraatac i fent la passada decisiva aVerdú, amb l'ajuda intermèdia deSergio García. Per no parlar, d'altra banda, de les contínues baixades a la defensa per recolzar els companys, els robatoris de pilota, les pressions, i tot a una velocitat vertiginosa que, com si fos un heroi de ficció dels que avui poblen el Saló del Còmic, va mantenir sense cansament els 96 minuts.

Notícies relacionades

L'Espanyol suma un altre punt en un final de bojos

Alcaraz baixa al fang per sobreviure al gegant Struff

Decididament,Mubàrak -elMubàrakque ahir ho va passar millor- està augmentant el seu caixet en les últimes setmanes; vull que això no serveixi per vendre'l amb avantatge sinó per conformar la plantilla de la pròxima temporada.

L'Espanyol ha arribat als 40 punts a falta de set jornades per al final. Les anàlisis aritmètiques més puristes seguiran pendents de la xifra màgica dels 42 per descartar el descens. Els aficionats sabem que ja no s'ha de pensar en això des de fa, com a mínim, tres partits, i que ens podem dedicar a passar-ho bé amb un equip que cada setmana mostra més encaix i més atreviment en atac. Els jugadors estan segurs i tranquils, i això es nota. ¿S'imaginen vostès, l'octubre passat, un malabarisme com el de l'últim gol?