El Barça agafa aire a costa del Deportivo (2-0)

Amb el resultat d'aquest dissabte, 2-0, el Camp Nou viuria dimarts una pròrroga davant el Milan. En un partit enèrgic a la primera meitat, amb un equip ple de suplents, i apagat a la segona part, ple de vaques sagrades, el Barça ha liquidat un gris Deportivo i ha agafat aire. Aire d'esperança pel futbol vibrant de l'inici i, sobretot, perquè Pinto i un majestuós Puyol, ben escortat per Mascherano, amb les cames interminables d'Alves, decisiu en atac, fiable enrere, ha aconseguit acabar un partit sense encaixar cap gol.

Aquesta és, sens dubte, la gran notícia del Barça, que s'ha pres el xoc contra el Deportivo com un assaig abans del transcendental partit de Champions. L'últim. No tant pels protagonistes escollits, sinó, especialment, per la ferocitat que han demostrat quan no tenien la pilota als seus peus. S'ha assemblat al vell Barça, el de la pressió, el del robatori, el dels llops, amb melena alguns (Puyol) que desitgen deixar de ser inofensives ovelles. I Pinto ha marxat sense ajupir-se a recollir una pilota de la seva xarxa.

Amb un nou clàssic

A tot gas ha sortit el Barça, com si se li acabés la vida en cada pilota, amb un dinamisme no vist en aquestes tres setmanes desastroses. Amb un dibuix inusual, perquè ha jugat amb un nou clàssic --Villa--, amb les estrelles descansant a la banqueta --des de Messi fins a Iniesta passant per Busquets, Piqué, Pedro i Jordi Alba-- i una intensitat defensiva no vista recentment.

Al Deportivo, que prou feina té de respirar, aclaparat com està a la cua de Primera, gairebé no ha tingut temps de passar del centre del camp. Alves ha empès en cada carrera. Thiago, resolts alguns mals controls, s'ha disfressat de malabarista en un circ, dotant de profunditat i picardia el seu artístic futbol. I Tello, un home que viu enganxat a la calç, ha aprovat l'oposició per jugar de titular dimarts davant el Milan.

Ha estat un miracle que, després de la mitja hora de partit, el Barça no guanyés còmodament. Ha arribat a l'àrea per les dues cantonades --Alves ha estat un extrem, pendent, això sí, de la seva obligació defensiva, i Tello ha fet una classe especial del seu ofici--, però li ha fallat el remat, retratat en aquell increïble error de Villa davant d'Aranzubia.

Extrems i estil

Tant de temps ha tingut per pensar 'el Guaje' que ha perdut de vista la pilota i el porter. Acostumat a ser gairebé infal·lible en els seus remats de primera, Villa ha disparat al cos d'Aranzubia en una de les ocasions més fàcils de la seva vida. Però ha fallat. Sí, Villa, ha fallat, però el Barça no ha donat signes de rendir-se. Fidel, més que mai, al seu dibuix, obrint el camp fins a fer-lo inabastable per als defenses, l'equip ha semblat retrobar-se amb ell mateix, més enllà de la falta de punteria.

Hi ha nits en què primer toca ser qui ets, encara que no puguis demostrar-ho com penses. Així ha arribat el gol d'Alexis, amb Alves, de punta a punta cavalcant per la banda dreta, centrant amb exquisida precisió perquè el tocopillanenc, amb el vestit de nou fals, toqués amb el cap amb fúria. Amb suspens, però la pilota ha entrat.

Mala segona meitat

Notícies relacionades

Espinàs: "El 'Cant del Barça' representa Catalunya a tot el món"

El Camp Nou respon a la vaga d'animació del gol sud amb més crits de suport a l'equip que mai

Tota la força de la primera part ha quedat en l'oblit a la segona. Ha estat un Barça més pla, inofensiu, sense el 'punch' d'abans, malgrat que Jordi Roura, per indicacions telefòniques de Tito Vilanova des de Nova York, ha anat traient vaques sagrades perquè el partit no se li escapés de les mans: Messi, que ha entrat per un Villa que no ha superat aquell error; Iniesta, que ha suplert Thiago, i, finalment, Busquets, que ha ocupat la plaça de Cesc. El partit, això sí, ja s'havia apagat.

De forma inesperada, el Barça s'ha quedat sense llum ni energia, desconcertat per la depressió d'aquestes tres setmanes. De sobte, l'equip ha deixat d'atacar. Tello ha deixat de ser Tello. Alexis ha corregut més en obligacions defensives que en l'atac. Del clàssic nou --Villa-- al Barça de sempre --amb Messi de nou--, i la rutina, de nou, instal·lada. Fins que Iniesta ha connectat amb l'estrella, que ha decidit fer un passeig pel límit de l'àrea, abans d'usar Alexis com si fos una paret --al primer toc l'hi ha tornat el xilè-- per firmar una autèntica obra d'art. Un gol digne de Messi, un gol per a l'esperança de dimarts.