16.734 campions al carrer

Barcelona va consolidar ahir encara més la seva marató. Uns 16.200 corredors dels 19.507 que s'havien inscrit i dels 16.734 campions que van prendre la sortida van ser capaços de completar els 42,195 quilòmetres de la històrica distància. La 34a edició de la prova va batre registres de participació i es va situar com la quarta d'Europa, només per darrere de Londres (34.656 en l'última edició), Berlín (32.997) i París (31.133). Altres maratons populars de referència, com les de Roma, Estocolm, Frankfurt, Hamburg, Dublín i Madrid ja han quedat enrere. Barcelona es va situar també entre les 15 maratons més multitudinàries del món. Nova York, amb 46.759 atletes que van acabar la carrera el 2011, encara queda lluny.

PÚBLIC I CALOR / L'èxit de participació es va veure complementat pel seguiment del públic, més nombrós que en anys anteriors. Centenars de milers de persones es van situar a les voreres per encoratjar la marea que va ocupar els carrers, orfes de cotxes per un matí. Més de 50 grups d'animació van contribuir a crear un clima càlid, ajudats sens dubte per una climatologia massa benèvola, ja que la temperatura, d'uns 10 graus a l'hora de la sortida (8.30 hores), es va enfilar fins gairebé els 20 graus un parell d'hores després. Les que van trigar a arribar els primers classificats, que van acusar menys la calor que la resta de patidors. L'any que ve, la prova s'avançarà una setmana (17 de març) per esquivar el perill de les altes temperatures i el canvi horari de matinada.

La marató dels rècords en va registrar uns quants més ahir, encara que la nombrosa presència d'atletes africans no va garantir que caigués el més prestigiós. La marca de 2.07.30 hores aconseguida fa dos anys pel kenyà Jackson Kotut va sobreviure a la marea africana. La lesió al principi d'una de les dues llebres i l'excés de vigilància entre els favorits va configurar una carrera més lenta del previst, però els 11 primers van aconseguir rebaixar la mínima olímpica que es demana per a Londres (2.14.00). Tres kenyans van copar el podi: el debutant Julius Chepkwony (2.11.14), Japhet Kipchirchir Kipkorir (2.11.32) i Willy Kimutai Kangogo (2.11.35).

PUNXADA DE CHEMA / El millor espanyol va ser el canari (de Lanzarote) José Carlos Hernández, de 34 anys, que va millorar en gairebé dos minuts la seva marca personal (2.13.46). Els seus 2.11.57 li van donar la vuitena plaça i el situen de moment amb la segona millor mínima per als Jocs Olímpics de Londres, a falta que mitja dotzena d'espanyols més ho intentin a les maratons que queden a l'abril.

«Malvisc com un miserable, pràcticament visc de la meva dona i els meus pares. Espero que amb aquesta marca la federació espanyola em doni beca internacional i pugui anar als Jocs», va explicar Hernández, que ahir va derrotar dos aspirants als Jocs. El català Jaume Leiva volia fer un salt de qualitat i, potser excessivament ambiciós al principi, es va enfonsar fins a la 15a posició (2.19.23). Chema Martínez, la figura espanyola de la marató -va ser subcampió d'Europa a Barcelona el 2010-, es va retirar al quilòmetre 28 al veure que les cames no li responien.

RÈCORD FEMENÍ / «No hi trobo cap explicació, però no he estat a l'altura», va lamentar l'atleta madrileny de 40 anys, que no descarta intentar la mínima una altra vegada a Viena o Rotterdam abans de finals d'abril. Va triomfar en canvi l'espanyol d'origen marroquí Abderrahman Ait Khamouch, nou rècord mundial paralímpic (amputat d'un braç), amb 2.25.43.

Notícies relacionades

Andreeva conquesta Roland Garros i converteix la promesa en una realitat

Márquez torna a sorprendre el món amb una altra exhibició a Hongria

En dones va caure un altre registre. La kenyana Emily Chepkomy Samoei va guanyar amb 2.26.52 i va destrossar el rècord que la palentina Ana Isabel Alonso tenia en 2.30.04 des de 1997. I es va quedar a un segon de la marató més ràpida a Espanya, que encara conserva el mateix Alonso amb el seu rècord d'Espanya de 1995 a Sant Sebastià (2.26.51).

Samoei va superar l'etíop Degefa (2.29.52) i la val·lisoletana de 39 anys Elena Espeso (2.30.52), que va aconseguir àmpliament la mínima olímpica (2.34.00). Espeso va córrer la primera marató el 2011 a Hamburg, on va estar ingressada després més d'una setmana pel bacteri E.coli, imputada falsament al cultiu del cogombre espanyol.