«Basora era el meu Messi»

Un home escriu amb traç pausat en un llibre de condol. Es pren el seu temps, se'l veu concentrat, i després mira textos precedents, cosa de la curiositat. Encara que en realitat és una cosa molt més que això: és passió, devoció i respecte per un mite del barcelonisme. «Basora era el meu Messi», afirma sense pensar-s'ho Francesc Pallarés, a qui se li humitegen els ulls al recordar un ídol de la seva infància.«El vaig conèixer quan jo tenia 10 anys. Vaig anar amb el meu pare que em firmés un autògraf que encara guardo i em va donar la mà. Vaig estar una setmana sense rentar-me-la», explica aquest veterà soci barcelonista al recordar la figura d'Estanislau Basora. Les restes mortals del jugador descansaven ahir a la capella número 13 del tanatori de les Corts,«on sempre va dir que volia ser enterrat», afirma Margarita Rosa, la seva viuda.

Pallarés, conegut com elBasoreta, tal era la seva passió pel llegendari extrem blaugrana, encara recorda la classe i la màgia d'aquella cama dreta extraordinària.«Amb els seus centres, Basora va fer grans Kubala i, especialment, César. Tenia un cop de cintura espectacular i trencava els seus marcadors per velocitat. ¡I com centrava, mare meva, com centrava!». Però per sobre de tot, destaca l'esportivitat de Basora.«Era un senyor sobre el camp, però també molt competitiu. Tenia l'esperit i l'entrega que ara té Puyol... He vingut perquè volia acomiadar-me'n».

La semblança amb Xavi

«Al Barça encara no ha aparegut ningú que centri com ho feia Basora», afegeix Mariano Barbero, un altre aficionat que també es volia acomiadar de l'exjugador.«Home, el toc de Xavi se li assembla una mica i tinc molta confiança en Cuenca, centra molt bé», afirma aquest seguidor blaugrana, que deixa escrita la seva sentència pòstuma:«Tot el meu respecte per una persona que em va inculcar l'amor per l'esport i el Barça». El llibre de condol comença a omplir-se.«Vaig disfrutar molt amb l'equip de les cinc copes. Moltes gràcies, campió», «Gràcies per tot, monstre mític»,es llegeix en dos textos més, aquest últim recordant un dels sobrenoms de Basora: elmonstre de Colombes.

El degoteig de gent per la sala número 13 és constant. Lluny, pels finestrals, es veu la multitud que es dirigeix cap a l'estadi. «Aquest lloc és emblemàtic perquè està al costat del Camp Nou, per això volia ser enterrat aquí»,diu Margarita, serena perquè«l'Estanis va estar en plenes facultats fins al final. Cada dia llegia tots els diaris per estar informat del Barça».

Notícies relacionades

Una nit de rècord i de bogeria

Guardiola: «Messi és el millor en tots els sentits»

Visita institucional

Sandro Rosell va anar al matí a donar el condol. Avui, en el sepeli, a les 13.00 hores, el sacerdot de La Masia oficiarà la missa.«Sonarà El cant dels ocells perquè li agradava molt», explica la Margarita. Ahir a la nit, durant un minut, es va fer el silenci al Camp Nou per una de les seves grans llegendes.