Piqué, la denúncia premeditada

Premeditació.«Algú, pensar conscientment per endavant allò que farà».El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans no matisa el sentit de les declaracions de Gerard Piqué, que sentia després del partit que Velasco Carballo li havia«pres la matrícula»després de retreure-li al descans que no hagués xiulat el penal a Keita. Victoriano Sánchez Arminio, el president del Comitè Tècnic d'Àrbitres, també va decidir premeditadament denunciar Piqué per les seves paraules. Reflexionar és una qualitat imprescindible en virtut del seu càrrec.

Però Sánchez Arminio ha reflexionat poques vegades. El president arbitral va pecar abans moltes vegades per omissió davant dels que no van saber ni van voler reprimir el dret a queixa per decisions perjudicials. Piqué és l'últim a al·ludir (i discutir) sobre la imparcialitat dels jutges, però té el dubtós privilegi de ser el primer futbolista a ser denunciat. El primer entrenador i el primer multat va ser Guardiola per acusar l'àrbitre Clos Gómez de mentir en l'acta.

Notícies relacionades

El Barça explota

Les estacions d’esquí catalanes aposten per la sostenibilitat per allargar les temporades

Sánchez Arminio, en canvi, va callar quan Mourinho va dubtar de la rectitud d'Iturralde González, va alertar de la incapacitat de Clos Gómez, va assetjar Fernando Teixeira Vitienes al pàrquing del Camp Nou i es va queixar de l'arrogància del quart àrbitre al Rayo-Madrid. Que Casillas invités Teixeira a«anar de festa»amb els blaugranes, que Soldado pregonés que a González González«li va faltar valor»per xiular un penal al Barça i que el rayista Diego Costa digués que hi ha àrbitres que«miren l'escut»dels equips són bromes que no mereixen denúncies, potser.

Piqué va parlar de premeditació. Només ha incorregut en un agreujant jurídic. Per fortuna, no se l'acusa de traïdoria, acarnissament, traïció i nocturnitat.