Keita plora per la pau

Acabava de marcar l'últim penal de la tanda que classificava Mali per a les semifinals de la Copa d'Àfrica. Els seus companys van córrer a abraçar-lo, se'l van posar sobre les espatlles i el van passejar per l'estadi, com l'heroi i l'exemple que és per a la seva gent. Poc després, a l'aparèixer a la sala de premsa, Seydou Keita no somreia. No semblava feliç, com si s'hagués esvaït l'instant de glòria que acabava de viure. Ningú esperava que no pogués contenir les llàgrimes quan va començar a parlar. No eren d'emoció; eren llàgrimes que, acompanyades de les seves paraules, estaven plenes de dramatisme.

«Tots hauríem d'estar contents aquesta nit però estem tristos per tot el que està passant al nostre país»,va dir amb la veu entretallada abans que els periodistes li preguntessin.«Això és molt dur. No és normal. No estem acostumats a això, als problemes i les guerres. L'única cosa que demano és pau. Tots som malians. No podem matar-nos entre nosaltres. El triomf és per a la gent de Mali, per a tots».

Les notícies que havien arribat a la concentració de Mali a Ibraville (Gabon) eren inquietants. Els combats entre els grups de rebels tuareg, que lluiten per la independència d'Azawad, una regió al nord del país, i l'exèrcit malià s'han intensificat i han provocat més de 20 morts. Encara que aquestes xifres difereixen segons les fonts, i els tuareg asseguren que han matat«desenes de militars» i es parla que més de 10.000 han emprès un forçat exili a la recerca de pau. La situació ha empitjorat coincidint amb la participació de l'equip en la Copa d'Àfrica, la classificació del qual s'ha convertit en un motiu de celebració a tot el país.

Però els grans protagonistes, amb Keita al capdavant, han volgut aprofitar aquest èxit per llançar un missatge demanant pau.«Sí, hem guanyat, però tenim por del que passarà quan tornem a casa. Hi ha una gran tristesa a l'equip. Demanem al president que faci el màxim per acabar amb aquesta situació. Que s'aturin les lluites i les morts al nord», va prosseguir el futbolista blaugrana, que té davant seu un altre desafiament.«Marcar el penal ha sigut com un somni. Em sento orgullós de portar aquesta samarreta. He guanyat molt amb el Barcelona, però això ha sigut com guanyar la Copa»,va dir, conscient de la dificultat de superar demà Costa d'Ivori i arribar a la final de la Copa d'Àfrica. Però Keita canviaria la glòria per un desig: «Aquesta victòria hauria d'ajudar-nos a estar més units».

Notícies relacionades

El Barça obté el Laureus al millor equip del 2011

El Mirandés busca un altre miracle

A Sant Joan Despí compten els dies perquè Keita torni. La classificació de Mali per a les semifinals el retindrà, però, fins al cap de setmana que ve, i per això no podran comptar amb ell per al partit de Pamplona. Sí que podrà viatjar a Leverkusen per a la cita de Champions de dimarts. Ja fa quatre setmanes que no hi és i se'l troba a faltar. A dins i fora del camp. No parla gaire, però la seva veu és de les que tots s'escolten, amb un respecte que s'ha guanyat per la seva humilitat, la seva honestedat i la seva capacitat de sacrifici. Pep Guardiola està rendit als seus peus, per més que no el faic jugar tant com li agradaria.

«Mascherano i Keita són les ninetes dels meus ulls, no me'ls toqueu, són unes joies», va proclamar al guanyar 5-0 el Vila-real en el primer partit de Lliga d'aquesta temporada. Després de saber el missatge que Seydou ha enviat al seu poble amb llàgrimes als ulls, el deu haver conquistat encara més. Keita es mereix tots els honors.