L'hivern més dur

La imatge d'alguns jugadors en l'entrenament d'ahir, tapats fins a les orelles, és una bona metàfora de la dificultat que ha acompanyat el Barça en cada començament d'any, una època on acostuma a patir més del compte. Però en l'era Guardiola no hi ha hagut cap gener tan desagraït com aquest, un hivern tan dur, tant pels resultats com per les peces que ha perdut en unes setmanes. Quatre empats en nou partits, tres de seguits per primera vegada en aquests tres anys llargs i les lesions d'Iniesta, Pedro, dues vegades, Fontàs, i Alexis, encara que el xilè ha acabat jugant infiltrat.

El retorn de les vacances de Nadal i la irrupció de la Copa del Rei han provocat sempre alguna alteració. La preparació física de l'equip està més encaminada a arribar en bones condicions al retorn de la Champions i al tram final de la temporada, i acostuma a propiciar una baixada a aquestes altures. El Barça ho ha anat trampejant sempre, encara que sense evitar algun petit entrebanc (un empat) o en el cas de fa dues temporades (un empat i una derrota) que va provocar l'eliminació de la Copa davant el Sevilla, fruit d'una nit de desgràcia i d'una enorme actuació de Palop en la tornada.

MISSATGE AMB EFECTE / Però l'estadística d'aquest gener ha trencat tot els registres i l'ha penalitzat més que mai davant el Madrid més ferm. Els empats de Cornellà i Vila-real han obert aquesta bretxa de set punts, compensada, això sí, amb l'eliminació blanca a la Copa. Conscient dels dubtes que es començaven a generar al voltant de l'equip, Guardiola va voler donar un cop d'efecte abans de viatjar a Mestalla. Ho va fer en la roda de premsa apel·lant a la confiança que mereixen aquests jugadors, en un missatge de portes enfora però que també va llançar al vestidor. La resposta va arribar 24 hores després al camp, amb un Barça més reconeixible, molt lluny del de Vila-real, i al qual només li va faltar sentenciar l'eliminatòria amb un o dos gols més.

Més enllà d'aquesta millora en el joc, el tècnic valora l'actitud de l'equip davant d'un rival molt incòmode i que va seguir un guió cada vegada més comú: l'agressivitat. Faltes i més faltes, moltes que a més no reben la sanció que mereixen (tant el Vila-real com el València en van fer el doble de les que acostumen a cometre), per frenar el joc blaugrana i interrompre el seu ritme.

MENYS GOLS, MÉS EN CONTRA / Però la parada del Barça també obeeix a una qüestió física. La preparació no està enfocada a obtenir el màxim rendiment, a aquestes altures, i les baixes han propiciat que diversos jugadors acumulin més minuts dels adequats. La baixada ha afectat totes les línies blaugrana, encara que la davantera hagi estat la línia més perjudicada per les lesions. L'únic que ha resistit il·lès és Messi, que ha marcat set gols (concentrats en tres partits), seguit de lluny per Cesc i Alexis (tres). «No hi ha Messidependència, però Leo és el millor jugador del món i és lògic que explotem les seves virtuts», va explicar ahir Thiago, que reconeixia en el seu company la «valentia» de llançar el penal que va fallar.

Notícies relacionades

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

El futur de Sainz Jr. i Márquez

L'equip ha perdut gols (amb prou feines supera la mitjana de dos per partit), però també n'ha encaixat més del que és habitual: 9 en els 9 partits del mes de gener, els mateixos que en els 24 partits anteriors que van des del 13 de setembre (2-2 davant el Milan) al 6 de desembre.

RENOVA A OIER / Valdés i Pinto s'han repartit la responsabilitat sota els pals. El relleu que algun dia els succeirà sota els pals va renovar ahir el seu contracte. Oier Olazabal, com la majoria dels joves més destacats del filial, va firmar fins a l'any 2015. Preparat el futur, a la direcció esportiva ara únicament li falta lligar la continuïtat de Pep Guardiola.