«Que voli la pilota»

Amb el 0-2 de l'anada, la gespa humida i tallada i el retorn d'Andrés Iniesta i, sobretot, el d'Eric Abidal. El Barça guanya el Madrid, refugiat encara en el trastornat discurs victimista, abans fins i tot de començar. Però queden 90 minuts «durs» i «moments d'angoixa» abans de celebrar el pas a la final, va vaticinar Pep Guardiola, que només repetirà un consell als seus homes: «¡Que voli la pilota! ¡Que voli la pilota!».

La pilota. L'objecte essencial del futbol. La peça bàsica que ningú cuida i mima com el Barça, convertit en un referent mundial. Pels seus èxits i per la seva proposta, que aquest vespre (20.45 h) afronta l'últim repte per accedir a la desitjada cita on, fa 19 anys, va cobrar la seva raó de ser. Al vell Wembley, on es va coronar el

dream team de Johan Cruyff, s'enfrontarà a un Madrid entossudit ara a ser la versió oposada del que pregona l'equip blaugrana.

Avui volarà la pilota. Com va volar ahir en els rondos de l'entrenament, el mateix exercici que van popularitzar Koeman, Laudrup i un joveníssim Guardiola, que gairebé dues dècades després segueix les doctrines que escoltava de Cruyff. Utilitzant moltes de les seves paraules, repetint el verb que va popularitzar un dels seus primers mestres: disfrutar.

DISFRUTAR I PATIR / Disfrutar. La finalitat del futbol. Tant de qui hi juga com de qui l'observa. Un privilegi del qual ha gaudit l'afició blaugrana els últims anys i l'equip aquest vespre espera obsequiar-la, malgrat que el Camp Nou pagarà el peatge de la dosi de patiment que comporta la competició i l'entitat del rival. «El Madrid vindrà a fer el partit de la seva vida. Té arguments i plantilla i hem d'estar preparats per a tot», va anunciar Guardiola, sense especificar el tot. No va precisar si a més a més del seu fulgurant contraatac, dels xuts de Cristiano Ronaldo, de les passades d'Özil i de la fortalesa aèria d'Adebayor també incloïa l'altre futbol que ha exhibit amb molta més generositat.

Generositat. Una de les virtuts indispensables en cada col·lectiu. Començant pel seu guia. La que va demostrar Guardiola quan va cedir el parlament previ a l'entrenament a Abidal, que va rebre l'alta mèdica i es va posar a fer rondos com ara fa menys de dos mesos. La generositat d'un tècnic que es va esplaiar per transmetre la satisfacció que sentia després d'arribar al penúltim esglaó de la Champions: «Als jugadors ja els dono les gràcies per deixar-me disfrutar una altra vegada d'un espectacle com és la semifinal».

Semifinal. El repte pendent de la temporada anterior, quan l'Inter de José Mourinho, en una altra exhibició defensiva, va sobreviure al setge en virtut del 3-1 de l'anada en què va intervenir un altre portuguès, Olegário Benquerença, un àrbitre de cognom inoblidable.

TORNA ABIDAL / Inoblidable. El retorn d'Abidal, que de la infermeria ha entrat directament a la convocatòria, una llista de 20 futbolistes dels quals dos s'asseuran a la grada. El lateral francès ho farà a la banqueta, disposat a donar un cop de mà si l'equip el necessita. Iniesta, que tot just ha estat fora una setmana, saltarà a la gespa. Potser com a davanter, perquè Keita «un home fonamental» en l'anada, aporti centímetres al centre del camp com ho va fer en el tercer clàssic.

El clàssic. El quart i últim de la marató deixarà una víctima amb un cop de dimensions considerables. Però els dos clubs han quedat afectats per una escalada de tensió que ha enrarit l'ambient fins al punt que les repercussions s'han estès a la resta del planeta futbol. «Per sort ja s'acaba», va admetre Guardiola, confessant el cansament que li ha causat la col·lecció d'enfrontaments amb el Madrid. Enfront de Mourinho, el vencedor a la sala de premsa per la seva capacitat per revestir de tensió uns partits ja calents per naturalesa. Karanka, el seu ajudant, va mantenir el discurs victimista preparat al si del club per justificar la derrota abans que comenci. Amb la plantilla més cara del futbol mundial contra una de formada en la seva immensa majoria pel planter.

DRET A DENUNCIAR / Planter. El planter de La Masia del qual es nodreix el Barça per perpetuar el seu estil. Dins i fora de la gespa, que ha derivat en la divisa del club. «Dels 20 convocats, 14 són d'aquesta casa i aquí, a més a més del joc, els ensenyem respecte i uns valors», va repetir Guardiola davant de periodistes estrangers a qui ha arribat el ressò de la presumpta falta d'esportivitat dels seus homes propagada pel Madrid amb la seva denúncia.

Notícies relacionades

La Vuelta a Espanya arriba a Catalunya: així és el recorregut de les seves tres etapes transcendentals

El somriure de la Gioconda

Denúncia. L'últim recurs del club blanc -«estan en el seu dret, però qui decideix qui pot jugar o no és la UEFA», va declarar Guardiola- per combatre el Bar-

ça, que tindrà Oier com a meta suplent, Abidal com a motor emocional i Messi com a factor desequilibrant. I tindrà una pilota per volar. A Wembley.