Sempre al darrere, sempre

No diré que aquesta Lliga està decidida, perquè no ho està. Set punts i elgoal averagesón molts, perquè aquest Barça no està per regalar res. Però, atenció, que ningú enterri el Madrid. Des del primer dia hi ha una gran diferència entre els uns i els altres, però els deMourinhointentaran aguantar com sigui un desavantatge que els permeti entrar en els últims sis partits somiant. Però tenen un problema i es diu Barça.

Els dePep Guardiolasón molt bons, saben a què juguen i tant els fa on i contra qui. Jornada que passa, rècord que cau. L'últim, els 15 partits de Lliga guanyats de manera consecutiva pel Madrid d'Alfredo di Stéfanoi companyia. I dolent no devia ser si ha durat 50 anys. El moment de l'equip, no d'un, no de dos, sinó l'estat de gràcia de molts s'allarga tant en el temps que el seu rendiment com a col·lectiu és senzillament excepcional. I no guanyen per 1-0. Juguen bé, tan bé que creen ocasions de sobres. Tantes, que les golejades no són cap anècdota puntual. Trigaràs més, com a Alacant, o trigaràs menys, però si després de 21 jornades la mitjana que tens és de tres gols per partit és que almenys tripliques les ocasions de gol fabricades. I això, per norma, és molt.

Ratxa de campió

Desconec si aquest Barça guanyarà molt, poc o res. Per a l'entrega de premis encara falten diversos mesos. El que sí que sé, i ho sé per experiència pròpia, és que allargar les bones ratxes no és gens fàcil. Com a jugador, en cinc anys al Bar-

ça, la meva millor ratxa va ser la de 26 partits de Lliga sense perdre de forma consecutiva. Des que vaig debutar contra el Granada fins al dia en què vam guanyar la Lliga a Gijón, zero derrotes.

¿Qui ha batut aquesta marca d'imbatibilitat? El Barça de Guardiola, al sumar-ne 28. ¿Quan vam tornar a perdre? Al ser campions. ¿I ells? A la Copa contra el Betis, amb la classificació a la butxaca.

¿Per què van ser 15 i no pas16 les jornades seguides guanyant d'aquell Madrid deDi Stéfano? Perquè en la 15a es van proclamar campions de manera anticipada. ¿Fins quan pot allargar aquesta ratxa l'actual FC Barcelona? Depèn del Reial Madrid. Mentre els blancs es mantinguin a una distància curta, el Barça està perfectament capacitat per no perdre ni un sol partit de Lliga fins al dia que es proclamin campions.

I sí, queda gairebé tota una volta. I sí, en futbol dos i dos no són quatre. Dit això, el teu grau d'exigència te'l marques tu... i te'l marca l'altre. En aquest cas, el Madrid deMourinho.Jugant millor o pitjor, ambBenzemaoAdebayor,amb doble pivot o amb trivot, mentre el Madrid aguanti, el Barça sumarà. I del que sumi el Madrid en sortirà o no un altre rècord de punts. En l'anterior campanya van ser 99 pel que li va exigir el Madrid deManuel Pellegrini.Aquest any, si el Madrid aguanta el ritme, se superaran els 100 punts. I només si el Madrid aguanta el ritme se superaran els 107 gols d'aquell Madrid deToshack, Hugo Sánchezi laquinta del Buitre.

Decisió encertada

Una vegada més, em remeto al que sé i he comprovat. Per més bé que estiguis, el Madrid sempre és a prop, però sempre darrere teu. Sempre al darrere, perquè així no t'adorms. Sempre al darrere, perquè així els nervis són per a ells.

On no he vist nervis i sí, en canvi, una decisió encertada ha estat en la venda de l'Espanyol de dos dels seus joves futbolistes. Per tan joves (21 anys tots dos) i pel poc temps que feia que eren al primer equip és impossible que desposseeixis el grup d'experiència. Era perfecte el moment per la classificació, sense cap mena de perill i amb confiança generalitzada, i era perfecte per fer quadrar els números. Amb un camp nou com el que tenen, segur que hi ha d'haver deutes.

Notícies relacionades

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

Un club venedor

Sempre hi haurà qui qüestioni si haurien d'haver esperat una mica més o si amb els diners ingressats n'hi ha prou o no. Les ofertes perDídac Vilà iVíctor Ruizeren les que eren. Segur que tampoc eren les primeres, que se n'havien tombat altres abans. Tant de bo que n'arribin més. Senyal que segueixen sortint valors del planter i senyal que l'equip va bé. Sempre es fixaran més en tu si ets a dalt que no pas a baix. I l'Espanyol, per mi, és un club formador i venedor. Aquí rau el seu èxit. Formar, vendre i reemplaçar. Primer, vendre només si saps que pots ocupar amb garanties el lloc del traspassat. Segon, vendre per comprar el que fa falta. Aquest any han portatSergio Garcíai s'han quedat en propietat ambOsvaldo. I tercer, vendre per ingressar. I si és per guanyar-hi diners, millor que per quadrar comptes.