El conte màgic d''Ibi'

No és una favela brasilera, ni un temutbanlieude París, però el barri d'Overvecht, al nord-est de la ciutat holandesa d'Utrecht, no té gaire bona fama. Més de la meitat de la població és estrangera i la convivència és problemàtica. Com en molts altres barris holandesos, la majoria de les molèsties les causen grups d'adolescents marroquins, xavals de la segona generació d'immigrants, nascuts tots a Holanda i extraviats socialment entre les tradicions dels seus pares i la vida en una Holanda rossa i cada vegada més intolerant amb ells.

Allà, entre els interminables blocs alts de pisos, va créixer Ibrahim Afellay, també fill de pares marroquins. Ells van néixer a Alhucemas quan encara era un protectorat espanyol, ell, igual que els seus quatre germans, va néixer a Utrecht. I podria haver acabat com tants amics seus del carrer, avorrits a les places, sense saber cap on encaminar el seu futur. Ibrahim,Ibiper als seus amics, el va trobar a les places on jugava a futbol. Era el millor, sempre, amb el seu amiguet Aissati, ara a l'Ajax.IbiiIsiels deien.«La nostra història és com un conte», deia el nou futbolista blaugrana quan van jugar junts al PSV contra el Milan.

Un conte que encara no s'ha acabat. Gran talent al club aficionat d'Elinkwijk, el PSV del llunyà Eindhoven es va fixar en ell quan només tenia 10 anys. I començava a viatjar, després del col·le, els gairebé 100 quilòmetres per entrenar-se al seu nou club, allà on debutaria en el primer equip amb tan sols 17 anys, ja fa més de sis anys. Va ser el futbol que va salvar Afellay de perdre's com tants dels seus companys i que el va convertir en un dels grans referents de la joventut marroquinoholandesa, un símbol que és possible triomfar en una societat que ells veuen molt hostil.

Ja era internacional amb Holanda («M'ho vaig pensar molt abans de decidir-me entre Holanda o el Marroc») i el seu fitxatge pel Barça, com a primer jugador d'origen

marroquí, ja el converteix en un ídol gairebé insuperable. Havia despertat també l'interès de clubs com

l'Arsenal o el Juventus però, com va dir ja fa un parell d'anys,«prefereixo un gran club d'Espanya, on va

viure el meu pare abans d'arribar a Holanda».

Un pare que li ha inculcat educació i bones maneres. A Holanda, és dels pocs jugadors que encara tracta de vostè els periodistes que l'entrevisten.«Són els valors que he après a la meva família», va explicar aquest any, al Mundial de Sud-àfrica, als periodistes holandesos. Una família molt religiosa.«La religió és juntament amb la família el més important per a mi. Són aquests dos pilars els que em donen força i tranquil·litat, tant en els bons com en els mals temps».

Cinc pregàries diàries

Notícies relacionades

Benedito parla clar

El Barça B surt golejat de Granada (4-1)

El musulmà i molt tímid Afellay resa cinc vegades al dia, estima el plat de marmita que li prepara la seva mare i escolta el cantant marroquí Mimoun Rafroua, però a la vegada ha absorbit els costums holandesos. Tot i que és propici a rebre targetes grogues al camp, no se li coneix cap escàndol dins o fora dels terrenys de joc. Com a futbolista -un dels gairebé 50 professionals d'origen marroquí que juguen a la Lliga holandesa-, és centrecampista amb vocació ofensiva, peça clau del PSV, que ahir va derrotar l'Excelsior per 4-1.«Pregunta a qualsevol jugador el que prefereix, atacar o defensar, i tots et diran el mateix»,explica, tot i que ho ha acceptat quan l'han

col·locat de pivot defensiu.