Més 'punch' que estil

Amb renúncies, dubtes i tot el que es vulgui, Espanya està en els vuitens del Mundial. La Roja es va allunyar més que mai dels seus principis, però va disparar dos cops mortals a Xile, que va ser qui va realitzar la millor proposta. N'hi va haver prou amb dues aparicions de Villa i Iniesta per decidir.

Es dirà una altra vegada que la selecció espanyola es va trair a si mateixa per renunciar al seu estil. No va tenir més remei perquè la sortida de Xile va ser aclaparadora. No va enganyar a ningú Marcelo Bielsa quan va avançar que el seu equip ho faria tan bé com sap, cosa que havia fet per guanyar dos partits: pressionar molt a dalt, prendre-li la pilota a Espanya, buscar la porteria contrària sense dilació i buscar sempre l'última passada amb una marea de rematadors.

L'agressivitat i velocitat dels xilens va descol·locar Espanya, que durant més de 20 minuts només les va veure venir. Desactivat Xavi pel marcatge a l'home d'Estrada, Busquets i Xabi Alonso tampoc van connectar amb els de dalt en tot aquell temps. Ja feien prou a multiplicar-se per apagar els focs que el conjunt sud-americà intentava encendre. Només una pilota llarga de Capdevila al principi va estar a punt de ser caçada per Torres, però Jara va arribar a temps de desviar a córner.

Però el bullici dels xilens no els va donar rendibilitat. Van amenaçar una vegada i una altra de trencar la defensa espanyola, però no van encertar amb el gol en les dues úniques ocasions que van tenir a la primera part, sobretot la de Mark González, que va xutar alta la pilota amb la dreta, la cama dolenta, després d'una gran jugada de Beausejour.

Tot al contrari que Espanya, que sense fer tres passades seguides es va veure al davant en la primera rematada a porta. Va ser Villa des de casa seva. A porta buida, això sí, però amb tota la dificultat que té encertar des d'aquella distància. Alonso va enviar per a la correguda de Torres, Bravo va refusar cap a l'asturià, que de primeres amb l'esquerra va embocar (m. 24).

No se sap si el gol va sorprendre més la selecció xilena o l'espanyola. El cas és que el panorama va canviar radicalment per a Espanya, que va saber aprofitar el desconcert rival per assemblar-se una mica més al que l'ha de portar encara més lluny. Torres també va deixar veure una mica, no gaire, el que s'espera d'ell i va ser objecte d'un penal que l'àrbitre va passar per alt.

Notícies relacionades

El macrofestival d'escalada Climbing Madrid celebra l'esperit de superació

L’Olympiacos arrasa per forçar el cinquè partit al Palau

COP DE GRÀCIA / Va ser abans que per fi emergís Iniesta per donar el cop de gràcia. El barcelonista havia tornat a entrar en la formació inicial després de descansar contra Hondures. Va tenir dificultats per agafar el ritme, però va acabar per agafar-lo i firmar la jugada del partit. Va robar a la banda dreta, va entrar en diagonal, va connectar amb Torres, que li va tornar a un toc, i va obrir a l'esquerra cap a Villa; el Guaje va tocar enrere de nou cap a ell i Andrés va col·locar subtilment la pilota amb l'interior del peu dret lluny de l'abast de Bravo (m. 37).

Segon tret a porta, segon gol espanyol i garrotada definitiva per a Xile, que a més va perdre Estrada, que havia d'haver estat expulsat abans. Xile es va acostar en el marcador a l'inici de la segona part perquè Piqué va desviar amb el genoll un llançament de Millar (m. 47), però no va insistir gaire per equilibrar el marcador, pendent de Suïssa en l'altre partit del grup i conscient que algun gol més en contra podia fer perillar la seva classificació. Cesc, malgrat tot, va tenir el tercer a l'abast però va pifiar la rematada després d'una internada i una passada enrere de Ramos.