Article d'Antoni Bassas: 'Més difícil que el Madrid'

Em pregunto si els pericos voldrien que l’Espanyol jugués tota la temporada amb les mateixes ganes amb què juga contra el Barca. Per descomptat, els culers sí que ho voldrien, sobretot quan juga contra el Madrid. Perquè en matèria de derbis, el Madrid ho té millor. Ho va dirEnrique Cerezo, president de l’Atlètic de Madrid amb un gran somriure el 12 de febrer passat, després de derrotar el Barca: «El Madrid surt amb nou punts d’avantatge cada temporada. Els tres de quan juguen aquí, al Vicente Calderón, els tres de quan anem al Bernabeu i els tres que el Barcelona es deixa aquí». Fidel manera de descriure una realitat.

El Barca afronta avui la prova de caràcter més difícil de tota la Lliga. Superar-la consistiria a guanyar com al Bernabeu: desactivant el rival fins a convertir els últims 20 minuts de partit en un tràmit. Una de les conclusions més clarividents dissabte passat la van elaborar a la redacció de l’As, enfonsats al sofà davant la pantalla, quan van comentar que el Barca havia guanyat com els grans als camps dels petits: marcant un parell de gols, allunyant el rival de l’àrea i estalviant forces, que la temporada és molt llarga. Si el Barca és capac de fer això avui al nou camp espanyolista, deu ser que, com diuGuardiola, l’equip té un to millor que l’any passat a aquestes alçades.

SobreMessii els seus miracles, un parell de pensaments que em neguitegen. Un: per què no va passar la pilota a l’espai i va voler acabar ell solet una jugada quan hi havia un escàs 1-0 al marcador, el dia del Depor? Això no em va agradar. Dos: algú ens haurà d’explicar algun dia com abans es lesionava amb certa freqüència i ara no es lesiona mai, i això que juga sempre. A sobre, elPepva dient que com més li peguen més bé juga. Doncs a mi em surt la vena tradicional i em fa patir tanta puntada. Deu ser veritat allò que va dir Osvaldo Ardilesi que la revistaTimeha publicat a la seva llista de frases de la setmana: «És d’un altre planeta».

I és que continua l’impacte mundial que està aconseguint el Barca. Diumenge passat podies veure una samarreta blaugrana a Washington cada tres carrers. Aquest Barca és la promesa de la felicitat futbolística. Es veu a les cares embadalides dels cambrers mexicans i en l’últim comentari del minut a minut amb què el diari anglèsThe Guardianva tancar el seguiment del 0-2.

El fragment me’l va rebotar el meu bon amic i anglòfil reputatToni Tobella: «Estem veient un dels més grans equips de tots els temps, potser fins i tot el més gran, i segur que tornaran a aquest estadi a retenir la Copa d’Europa el 22 de maig. Juguen a futbol com mai no s’havia jugat abans, d’una manera que deixa Holanda’74 com si fossin uns pobres nois en comparació».

Notícies relacionades

Florentino no sap què fer ni amb Xabi Alonso ni amb Vinícius

El Barça sí que té líders

Si m’haguessin dit que algun dia s’escriurien aquestes paraules sobre el Barca no m’ho hauria cregut.Corresponsal de TV-3 als

Estats Units