Anar al contingut

Els Mundials d'atletisme

«De petita ja saltava pels arbres, era bastant xicotot»

La nova campiona del món va canviar de tècnic perquè l'entrenava saltant pupitres

J. C. ARMENGOL / G. PRIETO
BERLÍN

Marta Domínguez ja sabia el que era saltar obstacles abans fins i tot que aquesta modalitat s’introduís en el programa femení, als Mundials de l’any 2005 (Hèlsinki). Les roques, arbres i barrancs de la seva Palència no tenien secrets per a ella. «De petita era bastant xicotot, sempre estava corrent i saltant amb els altres xavals», va confessar ahir la campiona del món, que no ha tingut mai problemes per obrir portes noves en la seva carrera esportiva quan altres semblaven tancar-se.

Va ser per això que, a principis de la temporada passada, va decidir provar els 3.000 obstacles, un canvi que li va suposar, a la llarga, un dels seus pitjors disgustos personals, la ruptura amb Mariano Díez, el seu entrenador de tota la vida. Quan li va comentar que es volia entrenar per aquesta prova, el tècnic la va portar a un pavelló cobert i, a falta de tanques, va posar un pupitre escolar enmig de la sala. «¡Com vols que salti això. Em mataré!», li va dir Marta, que a partir de llavors va buscar l’assessorament d’un especialista, l’exatleta del Barça César Pérez. La gelosia professional va fer la resta i la seva llarga col·laboració amb Díez es va acabar.

DOTS INNATS /Ara, Marta és la reina d’una prova en què a penes ha disputat 10 carreres. El pas dels obstacles ja no és un problema per a ella, com ho va ser a Pequín, i ahir va brodar gairebé tots els salts al rial. «Sempre m’ha agradat aquesta prova, al final he trobat el que més m’agrada», assegura. Una modalitat, a més, que l’obliga a pensar. Per això no es va desgastar a la semifinal –«no hi havia per què exhibir-se»– i per això va llegir perfectament la final d’ahir. «Tinc dots innats per pensar durant la carrera i, si no confien en mi, encara em motivo més», afegeix. L’únic que va lamentar Marta és que la d’ahir no fos una carrera de Jocs Olímpics, perquè haurà d’esperar al 2012 per treure’s el disgust de Pequín. «Allà vaig deixar els meus amics i familiars amb llàgrimes als ulls, però avui estaven tots aquí i ho disfrutarem». A disfrutar del fruit del treball de molts anys, i en particular de l’última temporada.

«Aquest any m’he entrenat per ser la número u, per guanyar l’or. Sóc molt disciplinada i perfeccionista. És veritat que tenia una mica de por de les rivals, però sabia que si estava bé, guanyaria. Sóc la dona més feliç del món».

De passada, Marta Domínguez va establir un nou rècord d’Espanya, 9.07.32, molt a prop ja del mundial de Galkina, 8.58.81. Cosa que no la preocupa. «El rècord del món no em fa perdre la son».

0 Comentaris
cargando