I sense parpellejar

Doncs res, que al Madrid no li queda cap més remei que continuar esperant-se o desesperant-se, veient passar la Lliga sense que el Barça es doni per entès que li va al darrere perseguint-lo. El líder marxa tan tranquil aliè a aquesta pressió, l'únic joc que els queda a la capital. A la batalla de San Mamés la va seguir ahir una traquil.la passejada a Almeria, un rondo de 90 minuts al qual Bojan va posar dos llaços, el segon després d'unrondetd'1.49 minuts. Prou per deixar les coses al seu lloc: sis punts i una jornada menys.

Sigui quin sigui l'escenari, sigui Lliga, Champions o Copa, la pel.lícula és la mateixa. Canvien alguns detalls, però a càmera ràpida o a càmera més lenta com ahir a la nit, encara que per moments va arribar a tenir un 84% de possessió, el Barça és fidel a un guió que el manté molt per sobre dels altres i que l'allunya de qualsevol comparació. Comen- çant pel Madrid i continuant pels que el segueixen, encara que la vista no arriba tan lluny. El Sevilla, tercer, és a 15 punts i el Vila-real, quart, a 21. L'Espanyol, cuer, i que n'hi va arrencar tres al Camp Nou, és a 44.

LA CONFIANÇA DE GUARDIOLA

"Som a la Champions, a la final de Copa i som líders a la Lliga i sembla que estiguem en pitjor situació que ells", va dir Txiki Begiristain en el descans, a propòsit precisament de l'intent de posar pressió des de Madrid. És un no parar. Lògic. És el que hi ha. El ridícul de Liverpool s'ha difuminat i la qüestió ara és enredar amb la Lliga.

El Barça, ni s'immuta. I si hi ha algú que retrata aquesta enorme confiança és Pep Guardiola. Qualsevol altre s'arronsaria. O tiraria pel camí més fàcil, el que escolliria la majoria en una situació de pressió. Si es tracta de guanyar i sense partit entre setmana a la vista, no hi ha cap raó aparent per fer segons quines rotacions. Però Guardiola és fidel a les seves idees i, per descomptat, no li tremola el pols. Quan es va anunciar l'alineació, més d'un la va batejar amb una expressió que ja ha fet fortuna: unaguardiolada. En el fons, és una manera de referir-se al que sembla una frivolitat i que per a molts l'emparenta encara més amb la manera de fer de Cruyff.

NI ETOO NI HENRY

Total que el Barça va aparèixer al Juegos Mediterrá- neos amb Etoo i Henry asseguts a la banqueta i amb un dels atacs de menys altura del món. En centímetres, és clar. La qualitat és una altra cosa. Però a petits i grans els va costar trobar el punt de cocció al partit. Lluny del ritme vertiginós que va oferir davant el Lió i que tant va impressionar a Europa, a l'equip li va costar trobar forats en l'espessor dibuixada per Hugo Sánchez. Si els madridistes esperaven que els donessin un cop de mà, hauran de confiar que ho faci diumenge que ve al Bernabéu. Per començar, Negredo no hi serà, condemnat per clàusula a no enfrontar-se al seu exequip, tot i estar traspassat, en un tripijoc molt merengue, i que ja va forçar la cinquena groga.

DESCANS COM A PREMI

Notícies relacionades

El mercat del Barça: oferta de 100 milions per Julián Álvarez i Bernardo Silva està a l’espera

Rodri no tanca la porta al Reial Madrid: «Forma part del futbol. Ja es veurà després del Mundial»

Sense Etoo i sense Henry, va emergir la figura de Bojan. Ho necessitava. En el seu segon partit com a titular a la Lliga, va fer dos gols, reforçant la tesi de Guardiola que aquí tothom val. Uns més que d'altres, però no sobra ningú. I encara menys algú a qui ell es va referir amb molt d'afecte com el "petit Bojan". Tot hauria pogut ser més contundent si Diego Alves no hagués tret un munt de mans miraculoses, com van fer Ricardo (Betis) i Gorka (Athletic) i que no ho van repetir ni de bon tros contra el Madrid. A veure què fa Alves.

A l'espera que el calendari es converteixi en una roda infernal de partits, amb tres títols a la vista, el Barça s'ha reanimat. L'equip va tenir premi. Dos dies de festa. Després, no hi haurà treva. El Madrid, que esperi assegut. La Champions la veurà per televisió i a la Lliga la pressió no fa cap efecte.