El Barça arrasa el València amb un Etoo estel·lar, però perd per lesió Messi (0-3)

A Samuel Etoo Mestalla el va aplaudir ahir a la nit per moltes coses. Per la bellesa dels seus dos gols, però al mateix temps perquè castigava un desastrós València en què Koeman va acabar jugant amb nois del planter com si tan sols demostrar que no té remei la crisi. A Etoo el van aplaudir de veritat --va tornar aquell gest a la grada--, a Ronaldinho ni el van veure --no va jugar ni un minut-- i Messi, pobre Messi, va marxar deprimit de Mestalla. Es va lesionar i no jugarà el clàssic contra el Madrid. Pobre Leo.

I Messi va coixejar

Tot va ser plàcid, extraordinàriament plàcid. Excepte, és clar, la lesió muscular de Leo Messi. Quan el Barça disfrutava dels gols d'Etoo --ha tornat com una moto el camerunès, tres dianes en tres partits, i sense que encara estigui del tot fi--, l'argentí es va posar a córrer i, de sobte, va notar una punxada a la cama esquerra. Va acabar la carrera darrere la pilota, però Leo ja sabia que es tractava d'alguna cosa greu.

Segons més tard, desentenent-se d'una jugada d'atac, Messi es va tirar a la gespa. I va abandonar Mestalla coixejant, maleint la seva desgràcia en una jugada sense cap impacte. Ell sol. Ell sol estarà un mes arraconat a la infermeria.

Rival entregat

Un petit drama, tenint en compte la proximitat del Madrid, que va entelar una mitja hora irreprotxable del Barça. Leo assistia, Etoo rematava. ¿I el València? No hi era. No es va presentar al partit. Van sortir 11 jugadors vestits de blanc, perdó 10 més Cañizares, o l'ombra del que va ser Cañizares en el seu dia, amb un ratpenat al pit i un futbol de pena.

A Koeman no l'espera un desafiament en la reconstrucció d'un València que certifica la seva defunció a cada partit que juga. Perdó, que perd. No, és molt més greu que tot això. Koeman ha de pujar l'Everest i gairebé sense oxigen.

O sigui, una prova per a la qual no estan preparats molts. Així està el València, moribund i rendit. Claudicant sense lluitar, sense ànima, sense honor. Entregat a un Barcelona que va interpretar el partit com ho demanava. Jugant de forma extraordinària, al primer toc, generant perill en cada aparició en l'àrea.

Cert és que la defensa del València, i el centre del camp, i la porteria, eren un xollo. Van ser tres gols, però en podrien haver estat gairebé mitja dotzena. Però el que és realment important és que el Barça va sortir pel partit sense perdre el temps, ni entretenir-se en bestieses.

Amb una alineació insòlita. Tot s'ha de dir, perquè Rijkaard va prescindir de les estrelles --va tornar a fer seure Ronaldinho (tercer partit consecutiu suplent fora de casa) i també Deco--, apostant per un perfil més físic. Molt més contundent. Amb Gudjohnsen de titular. ¿Qui l'hi anava a dir a Guddy‡1 a l'agost? L'islandès tenia les maletes a la mà i ha jugat més del que es podria haver imaginat. Ell i fins i tot Rijkaard.

Mitja hora eficaç

A la mitja hora de partit, aprofitant la indolència del València --no corrien, només trotaven, fins i tot caminaven--, el Barcelona tenia els deures fets. ¿Com? Doncs molt fàcil. Xavi, amb el mapa del partit al disc dur del seu cervell, guiava la pilota, Messi regatejava fins que el va deixar la seva cama esquerra i Etoo afusellava Cañizares. Per aire i terra. Només li va faltar el mar perquè el camerunès completés una nit de somni. Va tenir alguna oportunitat a la primera meitat, però el valor d'Etoo no es mesura només pels gols.

Notícies relacionades

Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se

Dembélé silencia l’Arsenal i acosta el PSG a la final de Múnic

Ahir Samuel va aconseguir dues dianes. En una, la primera, es va berenar amb un parell de regats amb la cintura els dos centrals del València (Marchena i Helguera) i en l'altre, el segon, va deixar Cañizares transformat en una estàtua de sal. Immòbil es va quedar sota els pals.

Mentre que per a l'equip de Koeman tenir la pilota era un problema, que no va tenir mai, per al Barça va ser una benedicció. Així va acabar la nit, amb Guddy retrobant-se amb el gol. De tornada al centre del camp, l'islandès va cridar Ronaldinho, el brasiler es va aixecar de la banqueta per primera vegada a la nit i es va fondre en una abraçada amb el seu amic. El Barça va golejar i Ronnie ni va trepitjar el rectangle de Mestalla.