Etoo, protector de Bojan

Bevia Coca-cola. Fins i tot va firmar autògrafs als periodistes de Lleida. Un nombrós grup de treballadors immigrants l'esperaven a la porta. Era la mateixa caixa d'estalvis on els nervis van trair Samuel Etoo l'hivern passat. Allò va passar a Vilafranca del Penedès, on avui, anècdotes de la vida, es reuneix la junta directiva blaugrana. Etoo, ahir, en canvi, es va mostrar feliç. Va agafar nadons a coll, va fer petons a la galta a joves batxillers, va saludar paisans de l'Àfrica i, sobretot, va explicar meravelles de Bojan, el noi de Linyola. Era el nou Etoo, retrobat a si mateix, per bé seu i del barcelonisme.

Ni una paraula, ni un gest feridor per a Ronaldinho. Nous temps. Nova vida. Etoo va viatjar ahir a la tarda a Lleida per firmar exemplars del llibre Camerun, editat per l'obra social de Caixa Penedès. Els fons que genera són enviats a l'Àfrica per escolaritzar i ajudar nens amb problemes. Era el mateix acte que, com un sisme d'alta intensitat, va fer tremolar els fonaments del Barça. ¿Se'n recorden? Crits, presumptes atacs a Ronaldinho i fins i tot a Frank Rijkaard. Va ser una autèntica revolta que va sacsejar el vestidor i l'univers blaugrana. "D'allò no me'n recordo", va ser la resposta breu que Etoo va donar als periodistes quan li van preguntar pel passat. Ell va preferir parlar d'un futur amb nom propi: Bojan Krkic.

"No estem acostumats que ens visiti un crac", li van fer notar a Etoo. El camerunès va alçar la vista: "Però si aquí teniu un crac. Es diu Bojan". I l'argument va servir perquè expliqués com el vestidor s'ha bolcat a cuidar i ensenyar a un xaval de 17 anys que serà --o que potser ja és-- figura. "Etoo... i si un rival li fa una entrada lletja a Bojan, ¿què faràs tu?". El jugador va replicar: "¿Què faré? Possiblement veuré la targeta vermella que no m'han ensenyat mai". La plantilla és conscient que Bojan és un bé que s'ha de protegir. "El xaval és una figura i el nostre deure és cuidar-lo". Gens de gelosia amb Bojan, sinó tot al contrari.

Etoo es va retrobar amb l'afecte de la gent. Sí, a Lleida hi havia els seguidors del camerunès que no l'han oblidat durant la seva lesió. Així l'hi va fer saber Joan Hernández. Potser, així d'entrada, el nom no sona gaire, però va ser aquell seguidor que se'n va anar amb el seu 600 a París per no perdre's la final de la Champions del 2006. "Ara estic mirant els quilòmetres que hi ha fins a Moscou. El 600 ja el tinc a punt. Resistirà".

Notícies relacionades

Jordi Alba: «Em motiva més l’Hospi que continuar jugant. Tant de bo arribar a Primera»

El Bisbal Bàsquet denuncia «que algú enregistrava les jugadores mentre es dutxaven»

L'avi i el nét

Etoo no va voler parlar malament de ningú. Corren altres temps. Però en el rotlle d'aficionats que esperaven el seu autògraf a la seu central de Caixa Penedès a la capital lleidatana es va sentir el debat sobre l'estat físic de Ronaldinho. El brasiler fins i tot provoca dubtes entre els seguidors. Vegin aquest cas, si no: Biel Padulles, un nen de 5 anys, aguantava amb esforç el llibre que gairebé pesava més que ell. L'avi se sentia segurament més feliç que el nét. "¿Qui és el teu ídol?", se li va preguntar al noi. I va respondre l'avi. "Etoo. Ronaldinho no corre gaire". El camerunès és feliç. Ja torna a marcar.