"Correré una temporada més i si això no millora ho deixo"

EDAT 31 ANYS: CASAT, AMB UN FILL.

EQUIPS VITALICIO SEGUROS, MAPEI I RABOBANK.

PALMARÈS TRIPLE CAMPIÓ DEL MÓN A VERONA (1999 i 2004) I LISBOA (2001). TERCER EL 2000 (PLOUAY). DOBLE VENCEDOR DE LA MILÀ-SAN REMO (2004 I 2007). HA GUANYAT TRES ETAPES AL TOUR I SIS A LA VUELTA.

Vol entrar en la història. La ciutat de Stuttgart l'espera avui amb els braços oberts. ¿Un objectiu? ¿Una gesta? Un impossible, segur que no. Óscar Freire, als 31 anys, està en la ruta per convertir-se en el primer ciclista que aconsegueix quatre triomfs en el campionat del món. Ni Eddy Merckx, absurdament repudiat a Alemanya, amb tres victòries, ho va aconseguir en els seus temps memorables, quan ningú dubtava d'aquest esport. Aquest ciclista càntabre, de Torrelavega, que no simpatitza amb Manolo Saiz, veí seu, ni tampoc amb Pat McQuaid, el president de la Unió Ciclista Internacional (UCI), ni amb companys tramposos, ni amb les regles absurdes que imposen molts equips, ja comença a posar-se data de caducitat. Molt han de canviar les coses, i per bé, si es vol evitar que a finals del 2008 tot un col.leccionista de mallots arc iris pengi la bicicleta.

--Se'l veu trist, decebut. Fa una setmana, a Óscar Pereiro li van donar el títol del Tour 2006 i també estava desil.lusionat.

--No n'hi ha per menys. Abans posava la tele i veia que als informatius feien notícies de ciclisme. Avui només es parla de futbol i de fórmula 1. I no ho entenc. No hi ha esport més avorrit que la F-1. Segons surten, arriben a meta. Ni s'avancen. Fa cinc anys els corredors vam tenir l'oportunitat de protestar, de dir prou. I no ho vam fer. Ara ja és tard.

--Deuen ser modes passatgeres.

--No ho sé. De vegades resulta incomprensible que a Fernando Alonso, i ell no en té cap culpa, el proposessin per al Príncep d'As- túries sense haver guanyat encara cap Mundial. Tot és qüestió d'interessos. Fa la impressió que els premis es donen per l'impacte mediàtic i raons polítiques. A mi em sap greu que em concedissin la medalla al Mèrit Esportiu, en categoria de plata, quan ja havia estat dos cops campió del món. Poc després, a un entrenador de futbol, per guanyar la Lliga, l'hi van donar d'or i a Urdangarín la Gran Creu, per l'handbol, que és un esport d'equip.

--No obstant, en altres països un tricampió del món de ciclisme seria una estrella mediàtica.

--Sí. Són coses que de mica en mica et van traient la il.lusió. Hi ha hagut un canvi exagerat en la forma de veure el ciclisme a Espanya. Quan el 1999 vaig guanyar el primer Mundial va tenir un impacte correcte. Però des d'aleshores només se li dóna importància al dopatge. Sempre igual. Guanyes la Milà-San Remo i gairebé no tens repercussió. Ningú fa res per arreglar-ho. Qualsevol persona ho faria millor que McQuaid. Per això, en aquesta situació, i encara que em sento igual de bé físicament que quan tenia 25 anys, ja començo a posar-me data de caducitat. Correré una temporada més i si això no millora ho deixo.

--Alguns corredors es volien plantar abans de l'inici del Mundial com a protesta contra l'UCI.

--Això no serveix per a res. Jo no ho faré. Si ho faig és perquè tinc una bicicleta aturada davant meu. Ja és tard. Quan es fa una vaga és per a alguna cosa, com les que feia el meu pare quan treballava a la siderúrgia de Torrelavega. Aquelles vagues eren per lluitar per un lloc de treball, perquè si no amb 50 anys anaves al carrer. Ara ja és tard i anem a pitjor.

--No obstant, avui lluitarà per aquest quart Mundial.

--I amb totes les meves forces. Per mi, pels meus companys. I si se m'escapa un a l'última volta i no el puc capturar, llavors lluitaré per la medalla de plata.

--Tot i que tal com està la cosa, el mallot arc iris es converteix en una arma de doble tall.

--No entenc les coses que estan passant a Alemanya. Aquí ens han posat a tots els corredors espanyols al seu ull de mira. Per això, no sé si seria bo per a ells que un espanyol guanyés el Mundial. Jo, almenys, ho intentaré.

--¿No deu tenir una fórmula per arreglar aquest desgovern?

--Tot va començar quan es va crear el circuit mundial de l'UCI Pro Tour.

--Va ser una idea de Manolo Saiz, que també és de Torrelavega.

--A mi no em va dir mai res. Ningú em va consultar sobre l'UCI Pro Tour, com quan van crear els certificats que hem d'omplir per estar permanentment localitzables. Sap greu quan no tens res per amagar. Però l'UCI va per un costat, els organitzadors per un altre, els equips pel seu...

Notícies relacionades

Llista de De la Fuente per al Mundial: vuit jugadors del Barcelona i cap del Reial Madrid per primera vegada a la història

Messi es retira lesionat amb Inter Miami i alarma l’Argentina

--I quan Vinokurov dóna positiu al Tour, ¿vostè què pensa?

--Doncs que si s'ha dopat, que se'l sancioni. Però que la seva infracció no arrossegui la resta de corredors. No és just que per culpa seva se sospités de tots els ciclistes.