Samuel Sánchez remata un descens esgarrifós

"Que no se'm punxi la roda, que em mato". "¡Vinga, al màxim!". Samuel Sánchez cridava a Triqui Beltrán, parlava amb ell mateix, renegava perquè no li funcionava el comptaquilòmetres i no sabia a quina velocitat anava. Val més així. Esgarrifós. Cabells de punta. Ni frenava, ni mirava cap enrere, inclinava el cos sobre el manillar en el descens des de l'alt de Monachil i guanyava de forma espectacular en la meta de Granada. En aquest mateix descens, Alejandro Valverde va perdre la Vuelta fa un any: Aleksandr Vinokurov --quina tremenda decepció el seu positiu al Tour-- va noquejar el murcià.

Samu és un individu especial. És el número u del món quan hi ha un descens, però no li agrada el Tour. El va córrer dues vegades i va abandonar. La seva carrera és la Vuelta i la seva especialitat, les baixades. "Vinc a París per recolzar el meu equip. Però jo no corro el Tour", deia fa un any l'asturià de l'Euskaltel, en la vigília de la presentació de la ronda francesa del 2007, passejant pels Camps Elisis. Només li falta una mica més de força com a escalador per creure's que pot guanyar una Vuelta que Denis Mentxov controla a la perfecció. Monachil, port duríssim, parc natural de Sierra Nevada, la joia dels cicloturistes granadins, va ser el terreny que Samu va aprofitar per atacar, mentre el rus neutralitzava els demarratges de l'inconformista de Carlos Sastre.

LA FORÇA DEL VENT

Notícies relacionades

De Sardenya al Camp Nou: Florentino vol Mbappé en el clàssic de diumenge

El Barça guanya el Gran Canària i perd Clyburn

Ni movia els pedals. Gratificant imatge a Sierra Nevada. Triqui Beltrán, en solitari, després de coronar Monachil, buscava una victòria d'etapa per rejovenir-se. Damiano Cunego, esgotat, intentava trobar la velocitat apropiada per capturar el de Jaén. Per darrere va arribar Samu. La inèrcia i la col.locació aerodinàmica l'impulsaven. L'italià només va sentir la força del vent quan el va doblar l'asturià.

I aleshores, a 90 quilòmetres per hora, la dent de tauró tigre de Cuba, un amulet que porta al coll amb un crucifix, se li va desenganxar. "Me'l va regalar el meu cunyat fa quatre anys i llavors vaig començar a aconseguir victòries". Sánchez el va agafar a l'aire de Sierra Nevada i va evitar que caigués a prop del barranc on van matar García Lorca. L'hi va donar al motorista de la càmera de televisió que captava la imatge, una barreja de seguretat i estremiment. Quan va capturar Beltrán ja va saber que s'emportava l'etapa a l'esprint. L'hi va dir Triqui: "Tranquil, que em guanyes". Avui, descans. Dimarts la Vuelta navega cap a la Manxa.