Amb aire solidari
Julián Ugarte: "Utilitzem tecnologies per a problemes socials"
La 'start up' SOCIALAB està ubicada a Llatinoamèrica i el seu objectiu és trobar noves solucions a problemes de pobresa
És una 'start up' amb un fort aire solidari. Es diu SOCIALAB, està situada a Llatinoamèrica i el seu objectiu és trobar noves solucions a problemes de pobresa: “Volem complir somnis per ajudar molta gent”. En la pràctica, el que fan és actuar com una plataforma que ajuda a posar certs problemes sobre la taula, perquè la gent els resolgui i comenci a detectar, accelerar i finançar emprenedors socials, que trobin la forma productiva per arribar a milions de persones.
¿Existeixen altres empreses com la vostra o heu establert algun precedent?
Jo dic que és bastant boig i bonic. No hem vist res semblant al món. Avui dia tenim tremendes tecnologies que ens estan permetent fer coses increïbles. Gràcies a la tecnologia els negocis poden tenir escala i arribar a milions de persones. La nostra pregunta és: “¿Què passa si pensem una mica menys en els diners com el centre de tota la nostra manera de fer i pensem en l'ésser humà i en les seves necessitats?”. La nostra idea és utilitzar les eines de les tecnologies i els negocis per trobar solucions a problemes socials. Sona molt lògic, potser és com el capitalisme hauria d'haver evolucionat.
Julián Ugarte va estudiar disseny industrial amb el somni d'“inventar alguna cosa per millorar el món”. El 2007, amb 25 anys, va posar la llavor del que ara és SOCIALAB Latinoamérica, fundació amb seu central a Xile que dóna suport i subvenciona 40 empreses amb base social i solucions tecnològiques que poden arribar a tenir un impacte directe sobre 40 milions de persones.
Ara tens 33 anys i ets el director executiu de SOCIALAB Chile i SOCIALAB Latinoamérica. Posa'm exemples d'aquestes empreses a les quals doneu ajuda...
Un exemple, tecnològicament senzill, seria el que hem aplicat als barris més vulnerables on la gent no guanya tants diners i on moltes vegades no reben un salari mensual fix. Aquestes persones acaben comprant a poc a poc i costa anar al mercat i agrupar la seva compra. Per exemple, compren detergent en format petit o minuts de telèfon amb prepagament. Al final, com que no aprofiten l'economia d'escala, els resulta més car comprar el mateix. Llavors, un equip instal·la unes màquines dispensadores on les persones posen una moneda, diguem un euro, i poden treure una càrrega de detergent o d'arròs.
Més projectes…
Hi ha un altre projecte, que el va fer un espanyol, José Luengo-Oroz, que és un joc on line on voluntaris poden convertir-se en “caçadors de malària”. Es tracta de buscar paràsits en diferents mostres de sang reals i digitalitzades, de manera que s'aconsegueix un diagnòstic col·laboratiu. I moltes coses que estan ocupant les tecnologies però sempre buscant un impacte social positiu, ja sigui l'estalvi per a les persones, portar aigua, millorar l'educació…
Teniu una plataforma d'innovació oberta, amb més de 280.000 usuaris inscrits, i plantegeu un desafiament, en format de competència, on doneu premis de capital per als guanyadors que plantegen una idea. ¿Els usuaris són de Xile o d'altres països de Llatinoamèrica?
Nosaltres tenim oficina a Santiago de Xile; a Montevideo, l'Uruguai; a Bogotà, Colòmbia i a Buenos Aires, Argentina. Jo diria que la gran majoria són de Xile, però es reparteixen per tot Amèrica Llatina. Ja són 284.000 usuaris. Amb Coca-Cola veiem com algú pot portar aigua als llocs on no n'hi havia amb una tecnologia disruptiva o una empresa de telecomunicacions que et demostra que les telecomunicacions poden diagnosticar la malària. Per això anem donant premis, perquè els emprenedors puguin tenir un capital llavor per provar aquesta tecnologia. Els invitem a un treball col·laboratiu on traballem tots junts durant sis o set mesos amb cada una d'aquestes companyies.
Aquestes 40 empreses tenen totes una base social, un requisit fonamental que és ajudar els altres i un dels vostres grans mecenes per al finançament dels vostres projectes és Telefónica i compteu amb el suport permanent d'institucions cofundadores com el Fons Multilateral d'Inversions (FOMIN) del Banc Interamericà de Desenvolupament (BID) i Movistar-Chile…
Amb Telefónica i Movistar tenim un gran somni que és apostar perquè la tecnologia no sigui un fi sinó un instrument per crear una societat millor. Això crec que és el que més ens vincula. Telefónica arriba amb una tecnologia i nosaltres mirem de trobar-li utilitzacions socials.
Es detecta que cada vegada necessitem ajuda per a més col·lectius. ¿La vostra col·laboració també arriba a Catalunya o a Espanya?
De moment no ha arribat.
¿Per què?
¡Heu d'ajudar-nos! M'he ajuntat amb gent molt interessant de Catalunya i Barcelona és una ciutat que m'encanta. Però no és tan fàcil, no som mecenes, som gent molt normal que hem aixecat això amb molt esforç. Crec que en general és necessari que la societat es replantegi una mica el paradigma d'èxit i que fem que la gent amb més diners al món siguin els que tractin de generar més benestar i no necessàriament a partir d'utilitats que no fan tan bé al món. Estem fent un bé a la societat, especialment on més es necessita.
El vostre objectiu concret és eradicar la pobresa a Llatinoamèrica. La pobresa és la pitjor plaga social en molts països ara mateix…
Crec que el problema és que tenim una forma de relacionar-nos molt individualista, egoista i poc empàtica. Encara hi ha prop de dos mil milions de persones al món que no tenen accés regular a l'aigua potable. Si un pensa que podria inventar un dispositiu que costés 100 dòlars per a una família que escombra l'aigua de no sé on, estem parlant que necessitem 20.000 milions de dòlars per solucionar aquest problema, o 200.000 milions de dòlars.
¿A quanta gent heu ajudat ja a través de SOCIALAB?
Des que vam començar-fa un any i mig o dos- amb la plataforma amb què buscàvem emprenedoria, diguem que vam arrobar aproximadament al milió de persones. Però és insuficient. Al món hi ha 7.000 milions de persones i el 63% del món guanya menys de 1.500 dòlars a l'any, cosa que signifiquen dos o tres dòlars diaris. O sigui que el que nosaltres estem fent és absolutament insuficient tenint en compte el volum de la necessitat global del món.
Notícies relacionadesTalentoDigit@l, en col·laboració amb de DALE CARNEGIE
- Fruites d’estiu ¿Què és més sa, la síndria o el meló? La ciència et dona la resposta
- Religió L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets
- La banca espanyola supera el test d’estrès amb reserves sobre el Sabadell i Unicaja
- Mobilitat Les obres de l’L4 segueixen el ritme previst i ja arriben al 60% de la renovació
- Escalada diplomàtica Trump envia dos submarins nuclears a prop de Rússia
- Accident Mor l’exvicerector de la UB Gaspar Rosselló al relliscar i precipitar-se en una cala a Mallorca
- Labubus 48 hores d’espera per un Labubu de Pop Mart: «Hem dormit amb cartrons per revendre’l pel doble»
- Viatge oficial del president Illa reforça la relació amb la Xina i torna a Catalunya amb una nova inversió de Chery
- CV Capital cultural, estigma, precarització: ¿Per què alguns polítics menteixen en els currículums?
- «Vam mirar de treure els nostres diners però ja no va ser possible» Unes 30 famílies de Tarragona i Barcelona denuncien una «estafa» de dos milions d’euros a càrrec d’un grup inversor