"Regulem els apartaments turístics, sí, però amb diàleg i comptant amb el sector"

Barcelona té dos problemes. No podem ni ho volem negar: l’augment dels preus del lloguer i una massificació turística en determinades zones. Però siguem clars: ni el primer és culpa dels apartaments turístics ni el segon és exclusiu d’aquests.

No podem dir que els preus augmenten per culpa dels habitatges d’ús turístic quan des de 2014 no n’hi ha de nous i el preu dels lloguers ha augmentat en aquest període prop d’un 50%. I hi ha molts més habitatges utilitzats per altres usos comercials no residencials (consultes mèdiques, despatxos, etc…) que habitatges d'ús turístic.

Pel que fa a la massificació, no podem dir tampoc que el gran nombre de turistes que passen per la ciutat s’allotgin tots en habitatges turístics. Hi ha hotels, pensions, creuers i altres allotjaments. I no oblidem els que venen només a passar el dia sense pernoctar a la ciutat.

Cal regular, sí, però no s’hi val a carregar tota la responsabilitat a un sector que, a més d’estar molt professionalitzat, és el preferit per les famílies i genera una ingent quantitat d’impostos i llocs de treball, directa i indirectament. No s’hi val.

A Barcelona tenim bones universitats, bons hospitals, molts equipaments culturals i grans events. No serà que Barcelona 'mola'? No serà que ens els darrers anys no s’ha generat habitatge públic? Regulem, sí, però amb diàleg i comptant amb el sector. No tot s’hi val.