"La política no hauria de ser una selva"

Qui es vulgui dedicar a servir els altres en política ha de ser, avui més que mai, coratjós. La política és una tasca noble i necessària. I, tanmateix, cada cop hi detectem més voltors, més carronyaires que viuen del crit fàcil i de l’exigència permanent de dimissions: hi hagi o no motiu, plogui o faci vent, falli un tren, un programa educatiu o un servei qualsevol. Tant se val. Res no mereix respecte, ni paciència, ni escolta.

Tallar caps no és ajudar la societat. Convertir cada problema en una caça pública no és governar a l'ombra: és mala bava. Sabem d'una patuleia, en la vida pública, que només saben abraonar-se contra tot i "demanar responsabilitats" -cada dia- com a única proposta. Aquestes actituds ni són constructives ni són justes: enverinen el diàleg democràtic i transformen la discrepància en atac personal.

El més preocupant és que una part de la societat ja s’hi ha acostumat, per interès, per ressentiment o per simple espectacle. Però l’educació cívica dels joves hauria d’anar en la direcció contrària: dignitat, respecte i sentit de responsabilitat.

Jo sempre votaré aquells que, encara que no comparteixi del tot les seves idees, saben parlar amb respecte dels altres. D’exemples, n’hi ha. El que falta és donar-los visibilitat enmig d’una selva mediàtica saturada de soroll, escarn i mofa sense miraments. Hi ha gent que -i no només l'extrema dreta, que només sap fer això- són una autèntica vergonya. I la política no és per a covards.