L'anhel de llibertat llasta la socialdemocràcia sobiranista catalana

En els últims 25 anys, el partit per la independència ha estat ERC. El partit majoritari a la Generalitat, però, ha estat Convergència.  Tot plegat en una societat que ha tingut i té com punt central ideològic la socialdemocràcia.

Ara, una candidatura heterogènia amb al senyor Mas, un polític liberal, de presidenciable -Junts pel Sí- ha fet un bon resultat, però  no ha obtingut l'abast democràtic que s'esperava. No poden tots sols  investir president. I la CUP, interpretant els resultats, no demana un president  i unes polítiques anticapitalistes, sinó socialdemòcrates.

Sembla com si des de l'esquerra d'Esquerra s'estigués fent una  funció que històricament pertocava a ERC, la d'explicitar els factors  socials al costat dels nacionals. Al meu parer, un pes excessiu de  l'anhel de llibertat en el si d'Esquerra ha llastat fins ara la socialdemocràcia sobiranista catalana i és la raó principal per la qual ara calen aquests equilibris sorprenents entre anticapitalistes i lliberals.