"Després de la mort del meu pare, ens hem sentit molt sols a l'hora de gestionar la paperassa"

L’any passat vaig perdre el meu pare per culpa del càncer. No hi ha dubte que el que més costa és pair el dol i tirar endavant, però m’he quedat parada de com n'ha estat de difícil -i és- per la meva família i per mi gestionar tot el que comporta la mort del pare: des de pagaments desproporcionats a tràmits burocràtics extremadament impersonals.

Ens hem sentit sols davant d’un sistema que té pressa per cobrar i cap ni una per ajudar. Hem hagut d’explicar que “el pare ha mort” per poder donar de baixa serveis els quals ens han contestat amb missatges automatitzats amb capt tipus d’empatia o tacte. A dia d’avui, seguim amb malentesos amb asseguradores que fan sentir a l’usuari que mai hi són quan més es necessiten. Per no parlar de l’ajuntament, que compta amb uns terminis infinits per aprovar i signar documentació.

I, malgrat això, sento que parlo des del privilegi perquè, a casa, ens podem permetre -en temps i diners- les despeses necessàries per tirar endavant tots aquests tràmits. Però no puc evitar pensar que per moltes famílies poder acomiadar el difunt i arreglar tota la paperassa és, ni més ni menys, un mal de cap.