¿Guerra de declaracions o l'hora de fer política?

Ha esclatat una guerra de declaracions a banda i banda del conflicte del procés cap a la independència de Catalunya.

Puigdemont parla d'Hipercor i el procés i és atacat per l'oposició. Garcia Albiol, del PP, diu: "És una barbaritat, és mesquí i se l'hi ha anat l'olla, és més propi d'una ment perversa, suposa un insult a les víctimes". Des del PSC es demana que el president es disculpi amb les víctimes. Uns escolars de Palma canten una cançó de 'Mar i Cel' i se'ls acusa d'exaltació del yihadisme. Surt una senyera en un anunci del Carnet Jove i Autocontrol el censura per tenir connotacions polítiques en l'actual context que es viu a Catalunya.

Mariano Rajoy demana a Pedro Sánchez que deixi de banda l'extremisme, la radicalitat i que torni a la moderació. Soraya Sáenz de Santamaría exigeix al sobiranisme que s'assossegui, que va massa accelerat, deixi la provocació i que passat l'1-O, amb el cap fred, ja en parlarem, que som una matraca i ja està bé d'aquest 'rollo'. La ministra María Dolores de Cospedal apel·la a la unitat enfront de la divisió, declarant en la reunió amb els alts comandaments de l'Exèrcit, reunits a Barcelona, que "els militars ho saben bé: la unió fa la força". ¿Podem dir, canviant els termes, que ens fan un advertiment de forma subliminal: a la força es fa la unió?

En definitiva, ja és hora de fer política al lloc on cal, que és al Parlament de Catalunya i al Congrés. És el moment de seure al voltant d'una taula. El que queda clar és que els independentistes som com un gra per Espanya. Així ho entenen i per això ens menyspreen.