Entusiasme, color mediterrani i precisió organitzativa

Vaig ser voluntari assistent de delegació als Jocs Olímpics de Barcelona. La nostra tasca consistia a acollir i assistir en els seus problemes diaris a cadascuna de les delegacions olímpiques (països) que van participar en els Jocs. En el meu cas, em van assignar a la delegació de Malàisia, juntament amb una altra voluntària, l'Elena Noguera. Portàvem un uniforme de color groc intens, amb la indicació dels idiomes que parlàvem i una acreditació realment privilegiada que ens permetia entrar en la majoria d'accessos dels jocs. Principalment fèiem feina d'intèrprets, ja que fa 25 anys no pas tanta gent parlava a Barcelona anglès com ara. Vam estar amb els atletes d'aquesta delegació des de la seva arribada al renovat aeroport de Barcelona, fins que van tornar un cop acabats els Jocs.

El dia més intens i simbòlic va ser el de la inauguració dels Jocs. Encara avui m'impressiona el nivell organització que va funcionar aquell dia com un rellotge. La nostra tasca aquest dia consistia en portar els atletes des de la Vila Olímpica fins a l'entrada de l'estadi on entrarien per la desfilada. Primer vam fer dos assajos sense atletes, per tal de conèixer el camí i comprovar que no ens perdríem. A l'hora exacta van arribar els autocars numerats i van aturar-se en el lloc previst de la vila olímpic per endur-se'ls, per una ruta a través de Montjuïc que poca gent coneixia, primer fins a les grades del Palau Sant Jordi. D'allà i amb precisió germànica, els vam acompanyar fins a l'entrada de l'Estadi.

El que va passar és que la desfilada va fregar la perfecció. Malgrat que està malament que ho diguem nosaltres, quatre anys després a Atlanta no va ser així. Vam veure part de la cerimònia d'inauguració des d'una pantalla al Palau Sant Jordi mentre acompanyàvem els atletes Quan la fletxa d'Antonio Rebollo va encendre la flama olímpica, aquest Palau amb aquest públic tan singular va esclatar d'alegria, com si haguéssim marcat un gran gol a la història. Al voltant de les quatre de la matinada vaig tornar caminant des de dalt de la muntanya olímpica fins a casa, al barri de l'Esquerre de l'Eixample. Vint-i-cinc anys després, recordo sobretot les cares d'alegria de tota la gent diversa que baixava de l'Estadi. La combinació original que va fer possible l'èxit d'aquests Jocs va tenir tres ingredients: entusiasme, color mediterrani i precisió organitzativa.