Atesa per més de 20 persones: els cuidadors i cuidadores que mereixen ser cuidats

Les passades vacances de Setmana Santa em van regalar una fractura al braç. Res greu, però suficient per patir dolors, molèsties i alterar la vida normal durant algunes setmanes. Del guix inicial va acabar essent necessària una intervenció quirúrgica. Durant tot aquest procés, que encara no ha conclòs, calculo que he estat atesa per més de 20 persones treballadores vinculades al servei públic de salut. Vull agrair la professionalitat i correcció de totes aquestes persones, doctores infermeres auxiliars zeladors i personal administratiu de l'Hospital comarcal de Campdevànol i de l'Hospital Dos de Maig de Barcelona.

Però l'objecte d'aquesta carta no és només l'agraïment, sinó el fet de constatar que d'aquella ensopegada absurda -com totes les ensopegades- amb una pedra a un sender del Ripollès, que em va provocar la fractura del cúbit i el radi, ha implicat la mobilització de més de 20 persones, de moment.

Adonar-me d'això m'ha colpit, i en realitat no sé ni quina valoració fer-ne. Molta gent implica despersonalització o una gran organització? Reflecteix treball en equip en torns o precarització? Ha estat majoria absoluta de dones, i molta gent jove...  Jo m'he sentit ben atesa i crec que tot va pel bon camí. Però no deixo de donar voltes a la mega estructura que ha comportat que el meu braç i la meva persona hagin passat per més de vint professionals de la Salut. La mega estructura gràcies a la qual em sento cuidada. La mega estructura que crec que mereix ser cuidada. Els cuidadors i cuidadores que mereixen ser cuidats.