Sí, vull que adoctrineu el meu fill al col·le

Adoctrinar és, segons el diccionari, inculcar a algú idees o creences. La diferència amb ensenyar ciència i fets (no opinions) és abismal. Les creences s’inculquen. La ciència, s’aprèn i s’ensenya. En temes d’educació, l’extrema dreta ens ofereix moments que si no fossin tan tristos serien per posar-nos a riure. Aquesta setmana, a l’Assemblea de Madrid, la diputada Gádor Joya (Vox) va acusar el grup de l’esquerra (PSOE i Més Madrid) de «generar un problema barrejant educació i menjar». Segons el parer de la política, si en algun moment els partits d’esquerra guanyen les eleccions autonòmiques, entrarien sense pietat a les escoles per «adoctrinar els nens en el veganisme» i acabarien examinant-los de quins aliments són bons i quins no. Gádor Joya és mare de tres fills, doctora en Medicina i especialista en Pediatria i Neonatologia. Almenys, això diu la pàgina del partit al qual pertany.

Davant d’arguments així, venen ganes de respondre: «Sí, vull que adoctrinin el meu fill a l’escola».

Quina llàstima que només tinguem circs polítics i no debats seriosos. Quina llàstima que no es pugui parlar amb rigor sobre un tema tan important com la nutrició dels nens i les nenes. 

En el brogit del debat, Gádor Joya assegurava que «hi ha pares que reclamen mitjanes a l’escola dels seus fills» i la resposta era que no. La diputada va afegir que «hi ha nens que arriben plorant a casa perquè no volen menjar carn i que pateixin els animals».

Amb els debats polítics, la gent del carrer té la molesta sensació que molts parlamentaris menteixen descaradament. No ofereixen mai xifres per recolzar els seus arguments. I si les donen, tot apunta que se les inventen.

Gádor Joya podria haver plantejat alguna idea per reduir el sobrepès infantil i com es pot fer una cosa tan important com desterrar el sucre de les dietes infantils (començant, per exemple, per una cosa tan senzilla com substituir els iogurts amb gust de fruita per naturals). La diputada podria haver esmentat que el 70% de les cantines escolars (Catalunya n’és una sana excepció) estan en mans de grans empreses de càtering que tenen com a objectiu prioritari el preu i no la qualitat, com denuncia des de fa temps Justícia Alimentària, associació que promou un canvi en el sistema agroalimentari.

El menjador escolar ha de ser part del projecte educatiu. Han de ser espais en els quals es fomenti la salut, els bons hàbits alimentaris i la cura del medi ambient de la mà de productes locals i de temporada.

En els últims anys, els espanyols han reduït el consum de carn, que va passar de 39 quilos per persona a l’any (dades del 2010) a 33 quilos (el 2019). Parlant exclusivament de carn vermella, el Fons Mundial per a la Investigació del Càncer recomana no consumir-ne més de tres racions a la setmana (uns 300 grams). Tanmateix, segons l’opinió del dietista nutricionista Julio Basulto i l’expert en alimentació humana Juanjo Cáceres –autors de ‘Dieta y Cáncer’– un consum màxim de dues racions setmanals de carn vermella és «una xifra assenyada» i afegeixen que «no s’observen perjudicis» per no consumir-ne.

La carn aporta proteïnes, minerals (ferro i fòsfor) i vitamines, sobretot del grup B. «Però és probable que un alt consum augmenti el risc de patir diferents patologies, com malalties cardiovasculars i càncer colorectal», explica el doctor en Ciència i Tecnologia dels Aliments Miguel Ángel Lurueña a ‘Que no te líen con la comida’. El divulgador científic afegeix que si parlem de carns processades (vianda freda, salsitxes...) la relació amb aquestes patologies és més contundent.

«La proteïna d’origen animal té una empremta ambiental i climàtica molt grossa. No tots ens hem de fer vegetarians, però reduir una mica la quantitat de proteïnes d’origen animal contribueix», explica Fernando Valladares, científic del CSIC i professor associat de la Universitat Rey Juan Carlos (Madrid).

Notícies relacionades

Juan Llorca: «El menjar que donen a les escoles són escombraries»

¿Quant viuen els gats?

La diputada Gádor Joya no va esmentar cap institució sanitària, cap estudi científic, cap llibre de divulgació, cap article en una revista internacional. La política –déu n’hi do– només va acusar els seus contrincants polítics d’adoctrinar en el veganisme i prohibir les mitjanes als menjadors escolars. 

Aconsellar uns menús saludables escolars no és adoctrinar en el veganisme. Reduir el consum de carn per a la salut pròpia i per a la del planeta no és prohibir els filets. El circ és tan esgotador, que et venen ganes de dir: «Sí, vull que adoctrinin el meu fill al menjador de l’escola».