Tatuatge de reparació: ’esborrant’ la urpada del càncer amb tinta xinesa

 «Es donarà prioritat a persones en risc de vulnerabilitat social i/o econòmica», explica Laura Cubero, organitzadora del certamen, que obrirà les portes a Montjuïc (pavelló 8 de Fira de Barcelona ), del 7 al 9 d’octubre. Un dia abans, tres mestres del tatuatge realista repararan arèoles i cicatrius. «Serà meravellós poder ajudar pacients que hagin passat per aquesta experiència i que no tinguin mitjans per pagar-se aquest servei, i també servirà per donar a conèixer aquesta tècnica, la del tatuatge artístic de reparació, encara bastant desconeguda per pacients i cirurgians, però amb uns resultats increïbles, millors fins i tot que els que ofereix la micropigmentació», assegura Cubero. Els interessats, explica, només han de contactar a través d’Instagram amb la Barcelona Tattoo Expo.

Pionera andalusa

Una de les artistes que estarà tatuant aquest dia seràMariló Fernández(Málaga, 1975), de l’estudi Tattoo Stone. Va ser la primera dona professional del tatuatge que hi va haver a Andalusia, i una de les primeres de tot Espanya. Es taca amb tinta xinesa des del 1997. «M’he vist en convencions sent l’única dona, els meus companys em feien el buit. Llavors hi era també Laura Juan, de Madrid, que jo recordi, i poc més», explica. «El 2003, una amiga que havia tingut càncer de mama, em va demanar que la tatués, i així vaig començar en això. Després va ser el boca-orella, i cada vegada em venia més gent de totes les ciutats», afegeix l’artista, especialista també en tatuatge realista, color, ‘cover up’ (tapar tattoos) i maquillatge permanent. En artístic de reparació, a més de les mastectomies, també arregla les seqüeles de tota mena de cirurgies, i també cremades «lletges».

«El 2013, quan vam constituir la Unió Nacional de Tatuadors i Aplicadors de pírcings Professionals (UNTAP), i amb el suport de la convenció de Barcelona, em vaig llançar amb el projecte, per ensenyar a altres tatuadors aquesta tècnica en diferents seminaris», explica l’especialista, que no dubta a consultar metges i cirurgians quan encara li ve un dubte sobre una pell massa vascularitzada o a la qual li falta molt de teixit. De tota manera, aclareix, «per a la majoria de casos es demana el consentiment del metge, verbal o escrit, sobretot en tema oncològic. En última instància són ells els que saben quin tractament ha seguit el pacient i quina medicació ha portat».

Acudir a professionals

Per això la importància de buscar sempre un professional, que estigui donat d’alta segons la normativa vigent en cada autonomia, i que tingui anys d’experiència. «A mi m’han arribat mames tatuades per il·legals, destrossades... A la piràmide de la formació d’un tatuador, a la punta de dalt hi ha el tatuatge de reparació, perquè per fer-lo es necessiten totes les altres habilitats: traçar línies, fer farcits, ombrejos, dibuix artístic... Has de tenir una tècnica molt natural, i s’ha d’anar amb compte perquè poden ser persones amb afectacions en el sistema limfàtic i una infecció en aquests casos pot desencadenar problemes molt més greus que en una pell normal», comenta.

Fora d’això, detalla, «s’utilitzen les mateixes eines i les mateixes tintes».

View this post on Instagram

A post shared by Marilo Fernandez (@marilo_tattoo_stone)

Enganyar amb un ‘trompe-l’oeil’

El tatuatge artístic de reparació requereix esperar un temps. «Mínim sis mesos, i fins a dos anys. S’ha de valorar si la cicatriu ja està curada o si encara continua el procés de curació», diu la Mariló, que abans de posar fil a l’agulla, s'agafa el seu temps. «Les pacients solen arribar nervioses. És una cosa molt important. Jo els dibuixo l’arèola completa. Si ve amb una, copio l’altra, i si ve sense res, les dibuixo totes dues. Solc pintar les dues, perquè amb el temps la tinta varia de color, i així es veuran iguals. Moltes vegades, com a detall, si té una cicatriu lletjota, la dissimulo amb un dibuix. Un ocell, una flor, una parra... m’han demanat de tot. Es tracta d’enganyar la vista, fer un ‘trompe-l’oeil’».

View this post on Instagram

A post shared by Laura Cubero Sanz (@lau.rita8)

Explica l’artista malaguenya que la diferència amb la micropigmentació és, bàsicament, la profunditat de la pell a la qual es treballa. «En el tatuatge aprofundim més per sota de la làmina basal, que és on es regenera la pell, i en la micropigmentació s’hi treballa per sobre. De manera que a mesura que va regenerant la pell aquest pigment es va dissolent i desapareix amb el temps». En resum, la reparació amb tatuatge dura més.

«No puc dir que siguin els meus treballs més impressionants, artísticament parlant, però sens dubte són els més gratificants. Quan es miren al mirall i comencen a plorar jo tampoc puc contenir-me», diu.

Des de l’altre costat

Notícies relacionades

Club d'Estil

¿Quant viuen els gats?

Ironies del destí, la Mariló ha conegut aquest estiu què és ser a l’altre costat, ser ella la malalta. La seva mare i la seva tia van morir de càncer de mama i a ella li van detectar més del 60% de probabilitats de patir-lo. «No m’ho vaig pensar. Em vaig posar en llista d’espera. Em vaig treure les mames i me les han reconstruït el juny passat. Estic molt bé, recuperant-me», diu.

La seva pròxima gran tasca l’està esperant a Barcelona, el dia 6 de l’Octubre Rosa.