Addictes a la tinta

Tatuats per amor a l’art: els 6 estils de tatuatges que més triomfen

Com la moda en el vestir, el ‘tattoo’ també experimenta un sistema cíclic de tendències. Ara es porten els treballs en negre, els dibuixos realistes, tradicionals, els petits minimalistes...

Tatuats per amor a l’art: els 6 estils de tatuatges que més triomfen

Joan Cortadellas

9
Es llegeix en minuts
Laura Estirado
Laura Estirado

Periodista

Especialista en Gent, Reialesa, Moda, Tendències, Estil y Xarxes

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Fa dècades, quan la Piquer cantava allò de «‘Mira mi brazo tatuado / Con este nombre de mujer / Es el recuerdo de un pasado / Que nunca más ha de volver’», era estrany veure la gent amb tatuatges. Gairebé tan eatrany com resulta ara trobar algú que no s’hagi gravat un animal, una lletra, un cor o una fletxa en algun raconet de l’epidermis (i si no, fixeu-vos-hi aquest estiu a la platja). Segons la Unió Nacional de Tatuadors i Anelladors Professionals, el 1996 hi havia uns 100 estudis al nostre país; avui ronden els 2.000. De la mateixa manera, se n’han multiplicat els adeptes. Si bé no hi ha xifres oficials, un càlcul estimat a partir de dades de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia apunta que un de cada tres espanyols entre 18 i 35 anys porta algun tatuatge.

L’afany per decorar-se la pell amb tinta no fa, doncs, sinó agafar tirada, consolidant-se com una de les tendències de moda urbana més importants d’aquest segle. «Des del 2000 s’han trencat moltes barreres i prejudicis, i el tatuatge es veu com un art. L’art es pot plasmar en un quadro, una foto o un cos, que és moltíssim més complicat. I ara s’estan fent autèntiques meravelles. És increïble com ha evolucionat la indústria en general, no només els artistes, que la majoria venen de Belles Arts o del món del grafiti; també les eines amb què treballen», explica Laura Cubero, organitzadora de la Barcelona Tattoo Expo, una de les convencions més grans d’Europa, que aquest octubre celebrarà el seu 25è aniversari; a més de la BAUM Fest (sobre art urbà) i l’Only Tattoo –també a la capital catalana–, així com altres salons a Astúries, Pamplona...

«Durant aquest segle, el tatuatge s’ha socialitzat a Espanya –assenyala Cubero–. Futbolistes, actors i cantants van començar a tatuar-se i van fer que es veiés ‘cool’. Abans la gent que es tatuava fins i tot ho amagava». L’experta recorda que, el 96, unes 2.000 persones i 50 tatuadors van acudir a les Cotxeres de Sants a la primera Barcelona Tattoo Expo. Al saló prepandèmia hi van anar 18.000 fans i 300 estands de tatuadors. I és que «Espanya ocupa el sisè lloc mundial amb gent tatuada i té una comunitat de tatuadors brutal, presents en totes les convencions més importants, com les de Londres, París, els EUA i Mèxic», detalla Cubero.

Jose Bandera grava amb tinta la pell d’un client al seu saló del carrer Santa Eulàlia de l’Hospitalet.

| Joan Cortadellas

Espanya ocupa el sisè lloc mundial de gent tatuada

Laura Cubero, organitzadora de la Barcelona Tattoo Expo

Barcelona, la Meca

«El nivell dels tatuadors que hi ha a Barcelona és impressionant. Pots escollir entre desenes de bons artistes que controlen els seus estils a la perfecció i que fan peces excel·lents pràcticament diàriament. Amb això no dic que no passi el mateix en altres ciutats, ja que, per exemple, a Madrid hi ha molt nivell també, però és que això de Barcelona és extraordinari», opina René Ponte, el creador de contingut gallec apassionat del tatuatge que triomfa des de Finlàndia sota l’àlies de Rene ZZ

Més d’un milió de subscriptors a Youtube i gairebé 600.000 a Instagram segueixen el seu procés de tatuar-se fins a l’últim centímetre. «Vaig començar fa gairebé 13 anys amb una màniga ‘new school’ perquè m’encantava el color i desconeixia que el ‘blackwork’ podia arribar a lluir tan bé. Durant els quatre anys que vaig viure a Barcelona vaig descobrir el ‘blackwork’ de qualitat i vaig decidir seguir aquest camí», explica l’‘influencer’, que cada dos mesos torna a la capital catalana perquè Jotatattooer el continuï decorant amb l’agulla (un dels seus últims treballs és l’impressionant ‘blackout’ amb què s’ha cobert un braç en negre opac). «El negre és aposta segura i la tinta negra és confiable per a tota mena de pell, perquè a diferència d’altres pigments, no sol donar sorpreses amb el pas del temps», rebla.

Com la moda en el vestir, el ‘tattoo’ també experimenta un sistema cíclic de tendències. Rene ZZ posa d’exemple el tribal: «L’estil més antic de la història es va recuperar a principis de segle, però va acabar sent repudiat pocs anys després; però ha tornat a ressorgir amb més brillantor des del 2020». El ‘youtuber’ també apunta una altra de les recents tendències: «En l’última dècada hi ha hagut un increment del desig de tatuar-se zones visibles. Al principi eren les mans i el coll, ara pots veure xavals de 16 anys que el primer que es tatuen és la cara. Per fer coses extremes s’estan fent autèntiques destrosses», lamenta. 

Un estudi seriós mai et farà un tatuatge al palmell de la mà com el que s’ha fet Rosalía amb ‘Motomami’

Jose Bandera, artista del ‘tattoo’ realista

L’error de Rosalía

En aquest sentit, Jose Bandera, un dels tatuadors realistes més demandats a Barcelona, amb clients que venen a veure’l des dels EUA i la Xina, i una llista d’espera de més de mig any, remarca la importància de posar-se en mans d’un bon professional. «Un estudi seriós, per exemple, mai et farà un tatuatge al palmell de la mà com el que s’ha fet Rosalía amb les lletres de ‘Motomami’ a l’interior dels dits. Al palmell de les mans i dels peus [on l’artista porta una doble ‘R’ també], el tatuatge se n’anirà aviat, perquè és una zona on estem canviant constantment la pell. Si molta gent la copia veuran que és un error», diu l’expert.

@rosalia♬ BIZCOCHITO – ROSALÍA
Notícies relacionades

Tant Rene ZZ com Cubero coincideixen en què, entre la vintena d’estils que hi ha, els que més triomfen ara són, «a nivell col·leccionista o amant del tatuatge gran», el realisme, el tradicional americà, el ‘blackwork’, amb tots els seus vessants, i el ‘new school’. I entre el «client mitjà, o el més esporàdic, trobem molt minimalisme i motius ornamentals». És difícil parlar de preus, perquè dependrà de la cotització de l’artista, però normalment un preu mínim és entre els 60 i 80 euros i una sessió d’unes 3 o 4 hores seria entre els 300 i 400 euros. El 70% dels clients que arriben a un estudi ho fan atrets des d’Instagram, el gran catalitzador del ‘boom’ que viu el món del tatuatge.

Un preu mínim és entre 60 i 80 euros i una sessió d’unes 3 o 4 hores seria entre els 300 i 400 euros

Laura Cubero, organitzadora de Barcelona Tattoo Expo

Aquests són els 6 estils més demandats

Realista


Aquest tipus de tatuatges està inspirat en el moviment artístic del realisme que va sorgir com a contraposició al romanticisme a França des de 1850. Com el seu nom indica, plasma fidelment una imatge, sigui una foto de referència o una imatge al natural. Es tracta de peces espectaculars, que van des dels típics retrats de familiars o famosos, fins a animals com ara gossos i llops

Dins del realisme hi ha diversos subestils, com l’hiperrealisme, hereu del fotorealisme, i en el qual s’utilitzen més tipus d’agulles (per ombrejar, contornejar, omplir i acolorir). També hi ha el microrealisme, igual que l’anterior però en petit format (i amb agulles més petites); i els tatuatges 3D, que es projecten a la pell de tal manera que la seva perspectiva i les ombres enganyen l’ull fent la sensació de relleu.


Ornamental

Reprodueix dissenys decoratius com ara mandales, roses dels vents, sanefes... El tatuatge ornamental ve a ser una variació/evolució del geomètric i abstracte. Molts d’ells, com per exemple els ‘mehndi’, s’inspiren en els tatuatges de henna tradicionals de cultures com l’àrab i la hindú.

Com a subestils té el ‘dotwork’ o puntillisme, que té el seu origen en les avantguardes franceses de finals del XIX. Per a molts es tracta d’una tècnica més que un estil. I el geomètric, que són els ‘tattoos’ que prioritzen la simetria i l’equilibri com un símbol de la vida i la naturalesa. Es caracteritzen per línies precises i repetitives.


Minimalista

«La simplicitat és la màxima sofisticació», deia Da Vinci. I aquesta és la base de l’estil també conegut com a ‘fineline’: línies pures, subtils, fines i sintètiques (en tinta negra) que formen figures molt senzilles i petites com a barquets, fletxes, roses dels vents, petits lemes, símbols com runes, constel·lacions, infinits o cors, per exemple. 

És un tipus de tatuatge que ara té moltíssima demanda, sobretot, entre el client que comença, i que atorga a aquest petit dibuix un significat gairebé místic. Se solen posar en zones visibles (mans, braços, coll...) i moltes vegades es fan en parella.


‘Blackwork’

Són tots aquells ‘tattoos’ a gran mida fets només amb tinta negra. Amb aquest to es poden crear línies i tota mena d’efectes per aconseguir dibuixos que poden anar del figuratiu a l’abstracte, potenciant sobretot els contrastos. Tot i que té els seus orígens en les tribus maoris i polinèsies, es tracta d’una tècnica bastant moderna, sorgida fa una dècada, com a conseqüència de l’evolució natural del tatuatge, la perfecció de la línia i els degradats amb texturats, punts o trames.

Ni té una temàtica característica ni tampoc busca un gran nivell de realisme. Els seus dissenys són simbòlics, geomètrics, religiosos, místics, abstractes, representacions d’il·lustracions contemporànies amb estètiques pròximes al còmic i fins i tot figures tradicions barrejades amb arts visuals més modernes


Tradicional (americà o ‘old school’)

El tatuatge tradicional americà va néixer a través del contacte dels EUA i el Japó a finals del segle XIX, quan mariners, pirates i soldats van conèixer el tatuatge tradicional japonès i les seves tècniques. Des del segle XX es va estendre, des de les costes americanes, a circs i ports, des del Japó fins a Hawaii, des de les màfies fins als artistes, prostitutes i mariners; aquests van ser els seus primers clients. Durant la Segona Guerra Mundial va adquirir motius patriòtics. 

Avui continuen tenint una forta demanda aquests tatuatges delimitats amb línies negres pures, sòlides i senzilles. El traç sol ser gruixut i gairebé sempre els dibuixos s’acoloreixen amb ocres, vermells i verds. Els temes: ‘pin ups’, sirenes, texans, pirates, àncores, calaveres, ‘cowboys’, roses, cors, ‘amor de mare’, àguiles, tigres...


Neotradicional (‘neotradi’ o ‘new school’)

És una evolució del tradicional, però amb línies més marcades i colors molt vius, una paleta molt àmplia, però que s’apliquen per tota l’obra creant ombres, degradats i textures (tipus el ‘famós de la noia amb un tigre al cap’). Això els confereix molta elegància i dimensionalitat.

Aquest estil, del qual Barcelona és la Meca, va un pas més enllà augmentant la complexitat. Es juga molt amb les flors i els ornaments de fons, i entre els seus temes destaquen les cares, els felins, els cors i les dagues.


Per descomptat, hi ha molts més estils on escollir. Mira aquest vídeo on els explica Rene ZZ :

hi ha molts més estils