¿Parles dels teus desitjos i fantasies sexuals?

Actualment es parla més de sexualitat que abans i això és una gran millora. Malgrat que se’n parla més, no sempre se’n parla de manera saludable. El model que hem après està molt focalitzat a parlar només de relacions sexuals, coitals, cisheterosexuales i on l’orgasme de l’home cis és l’autèntic protagonista. Una sexualitat masclista, vaja.

¿Tu parles dels teus desitjos i fantasies sexuals amb la teva parella? ¿Podeu parlar amb confiança, tranquil·litat i sense tabús per poder mantenir viu el desig i el joc en la vostra relació? T’ho pregunto perquè l’altre dia llegia una enquesta que han fet des de ‘We Vibe’ en la qual donaven unes dades que em van cridar l’atenció. T’explico: els resultats de la seva enquesta diuen que «el 29% de les dones de l’Estat espanyol tracten en profunditat el tema dels desitjos i les fantasies sexuals durant els tres primers mesos de relació; en el cas dels homes, el 27% el tracta el primer mes de relació». (Si t’hi fixes, les enquestes són molt binàries i poques vegades incorporen dades de persones que no ho siguin). I jo em pregunto: si la relació segueix endavant, ¿es parla de tot?

En la consulta ens trobem, habitualment, que les relacions que fa més temps que estan juntes ja no parlen de sexe i tenen més vergonya a dir-se les coses. Sembla contradictori, ¿oi? ¿Com més temps fa que estàs amb una persona, menys parles de sexe i més tabú és el tema? Està clar que no passa en totes les relacions, n’hi ha que sempre estan enriquint la seva sexualitat conjunta, però d’altres incorporen una manera de funcionar des del principi i continuen així. I sovint, «seguir així» vol dir mantenir una relació sexual centrada en la penetració i en el plaer del penis (sobretot de l’home cisheterosexual). ¿I qui surt perdent de tot? Les dones. Sobretot les cisheterosexuals que són les que pateixen més la bretxa orgàsmica.

Deixa’m tornar al que passa a l’inici d’una relació. Sembla que és quan hi ha més explosió de joc sexual (a causa de la novetat i la pujada de dopamina, entre d’altres) i també és quan hi ha més converses sobre sexe. ¿Per què creus que passa això? Jo tinc les meves teories, entre aquestes penso que vivim en una societat tan hipersexualizada que les relacions sexuals (perquè no se sol parlar de sexualitat en general, es parla de la manera de tenir relacions sexuals) ocupen un lloc central perquè:

• A l’inici hi sol haver més desig i excitació (pel que comentava anteriorment: la novetat i la dopamina) i això empeny que hi hagi més contacte sexual físic i que hi hagi més ganes de parlar del tema i més curiositat per conèixer com funciona l’altra o les altres persones

• És el que s’espera: socialment se’ns empeny perquè el sexe sigui un dels temes centrals de les relacions. I no només parlar de sexe, sinó que s’ha de mostrar un gran interès pel tema, domini de tot el que té a veure amb el sexe i ganes de tenir relacions sexuals. Per tant, imagina’t com ha de fer front a tot això una persona asexual que surt dels estàndards masclistes que s’espera sobre les converses de sexe.

Sembla, segons l’estadística que et comentava abans, que la compatibilitat també és important per les persones que van respondre, ja que el 41,4% de les dones i el 40,9% dels homes han acabat i/o es plantejarien acabar una relació si aquesta no és sexualment satisfactòria. I això em sembla una dada curiosa i rellevant perquè ens podem preguntar: ¿què s’entén per satisfactòria? ¿I quant temps esperarien per acabar amb aquest vincle?

M’explico: en el cas d’una relació de dues persones, ¿totes dues mesuren la satisfacció sexual de la mateixa manera? Evidentment no, però tinc al cap tants mites i mentides que ens han explicat sobre el sexe que crec que les expectatives que cada persona té sobre com funcionarà la seva vida sexual compartida segur que influeixen en negatiu.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

D’altra banda, em sembla molt lògic que un dels barems per a algunes persones per decidir si volen continuar vinculant-se amb algú sigui si les seves relacions sexuals funcionen o no, el que em pregunto és si han fet alguna cosa per intentar millorar les seves relacions sexuals o si a la primera de canvi han decidit que no valia la pena. Ens acompanya una creença que ens diu que o ets compatible sexualment amb algú o no hi ha res a fer i això no és cert ja que la sexualitat és un aprenentatge i no és una cosa estàtica. Està clar que hi ha incompatibilitats però no sol ser una incompatibilitat del 100%. Per tant, ¿s’ha posat en joc alguna solució per intentar millorar la satisfacció sexual? ¿O vivim una sexualitat tan líquida, com deia Zygmunt Bauman, que a la mínima que alguna cosa no funciona ja la llencem a les escombraries?

Per no llençar res que pugui ser molt profitós si li donem una oportunitat, et recomano que parlis de manera sincera i transparent sobre els teus desitjos i fantasies sexuals amb qui tinguis relacions sexuals perquè així permetràs que et coneguin millor i t’ajudarà a conèixer millor les persones amb qui tens sexe. I això fa que el nivell de satisfacció sexual augmenti.