Entendre-hi + amb la història

No va ser el 4 de juliol | + Història

Avui és del dia nacional dels Estats Units perquè els seus ciutadans commemoren la declaració d’independència. El més curiós és que aquest fet en realitat no es va produir el 4 de juliol de 1776, sinó dos dies abans.

No va ser el 4 de juliol | + Història

John Trumbull

4
Es llegeix en minuts
Xavier Carmaniu Mainadé

No cal haver nascut a Wisconsin, Ohio, Nebraska o Illinois per saber que avui és el dia dels Estats Units, l’‘Independence Day’, com en diuen allà. En l’imaginari col·lectiu s’ha construït la idea que tal dia com avui de 1776, les 13 colònies que l’imperi britànic tenia a Amèrica del Nord van decidir emancipar-se. Ara bé, els fets que marquen la història mai són fruit d’una sola jornada.

El procés d’independència dels EUA va començar durant la dècada de 1760. La raó principal que va servir de llavor perquè això passés va ser que els habitants de les colònies no se sentien ben tractats per la metròpoli. Sobre el paper, eren ciutadans britànics com els altres, però la realitat era diferent. Londres els cosia a impostos i se sentien discriminats, com si fossin ciutadans de segona. Això va fer que alguns notables de les colònies reclamessin una millor atenció per part de les autoritats de l’Imperi de Sa Graciosa Majestat, però no els van fer cas.

El resultat va ser que van començar a sorgir organitzacions clandestines que plantejaven la separació. Els membres estaven convençuts que creant un estat propi les coses els anirien millor. En aquest context, a més, es van produir alguns incidents, sobretot a Boston, que es va convertir en l’epicentre de la revolució. Des de Londres es va creure que reprimint els rebels amb mà dura s’acabarien les protestes, però va passar just el contrari i se’n va anar cap a un conflicte bèl·lic.

Mentrestant, representants polítics de les 13 colònies es van reunir per discutir com declarar la independència. El juny de 1776 van celebrar una trobada per posar-se d’acord i iniciar el procés, però no tots els delegats ho veien clar i es va decidir esperar unes setmanes per aconseguir la unitat de tots els territoris per poder oferir un front cohesionat. La nova trobada es va produir el primer dia de juliol i el 2 van votar a favor de la independència. John Adams va escriure a la seva dona eufòric per explicar-li que aquella jornada que acabava de viure passaria a la història i que seria recordada per les futures generacions. Es va equivocar. El que ha quedat marcat al calendari és el 4 de juliol, el dia en què el Congrés de delegats va acordar adoptar la Declaració d’Independència redactada, entre d’altres, per Thomas Jefferson. Aquella declaració va ser impresa i distribuïda per ser llegida a les places i a les esglésies de pobles i ciutats. A tot arreu va ser rebuda amb alegria i es van produir celebracions espontànies. Ningú va organitzar res.

I l’any després gairebé passa el mateix. El 3 de juliol les autoritats del nou país es van adonar que s’havien oblidat de celebrar el primer aniversari de la votació i per això van aprofitar el dia 4 com a excusa. Potser si no haguessin sigut tan despistats, Tom Cruise hauria rodat ‘Nacido el 2 de julio’.

De tota manera, en aquells moments la Declaració d’Independència no era un text tan mitificat. Això va ser un procés lent que es va produir amb el pas del temps. A finals del segle XVIII, quan encara hi havia un partit federalista que volia acostar posicions amb Londres, alguns van intentar restar importància als esdeveniments de juliol de 1776. Només una part de la classe política dels flamants EUA reivindicava el simbolisme del text redactat per Jefferson.

Notícies relacionades

Tot va canviar a partir de la dècada de 1820 per dues raons. La primera és que el 1812 els Estats Units van derrotar els britànics en una nova guerra en la qual Londres intentava recuperar les antigues colònies. Això va alimentar el sentiment d’identitat pròpia de molts nord-americans. I la segona és que les noves generacions, nascudes després de 1776, van ser conscients que eren testimonis dels últims moments de vida dels pares fundadors. Llavors es va viure una autèntica febre per posar en valor les seves trajectòries personals i, sobretot, mirar de deixar constància del que havien fet. Entre aquestes coses hi havia, òbviament, la Declaració d’Independència, que llavors sí que es va convertir en un text de referència fundacional per als ciutadans dels Estats Units d’Amèrica del Nord.


Pares fundadors

Per acabar d’afegir més mística a la festa del 4 de juliol, va resultar que aquell dia de 1826 van morir John Adams i Thomas Jefferson. Tots dos són considerats dos dels pares fundadors dels EUA. Després de George Washington, Adams va ser el segon president del país i durant el seu mandat Jefferson va ser el seu vicepresident i, a més, després el va succeir en el càrrec.