Cuc del cor en gossos: ¿Què és i com afecta la meva mascota?

Els cucs adults es parasiten al cor de l’animal infestat (per això reben el nom de cucs del cor) i/o als pulmons, on provoquen una malaltia d’evolució lenta amb greus símptomes cardíacs i respiratoris que, en ocasions, poden resultar mortals.

El paràsit es transmet per la picada d’una bestiola, com succeeix amb la paparra i la puça, però en aquest cas es tracta d’un insecte, el mateix que també causa laleishmaniasis: el mosquit.

«És un mosquit comú, el que pica també als humans», assegura la doctora Anna Ortuño, especialista en Sanitat i Anatomia Animal de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma Barcelona. Però «un o dos paràsits no donen problemes», matisa.

Una malaltia de baixa incidència

La cosa es posa seriosa, doncs, quan «hi ha molts paràsits, perquè obstrueixen la correcta funcionalitat cardíaca», afirma Ortuño. A més, és perillós perquè es pot donar una «simptomatologia que evolucioni cap a un quadro molt greu i impedeixi la correcta funcionalitat de l’òrgan», explica.

La malaltia es troba estesa per tot Europa, especialment a l’àrea mediterrània. Però «no és una malaltia excessivament patògena», assegura l’Ortuño.

Segons una investigació d’experts de les universitats de Salamanca i de Las Palmas de Gran Canaria, les conclusions del qual s’han publicat en el número de maig de la revista científica ‘Animals’, es confirma que el paràsit és present en gossos de tot el país, per la qual cosa es considera una infecció endèmica, és a dir, present de manera constant, però de baixa incidència. A Catalunya, «la zona està molt focalitzada i només hi ha risc, de moment, a les Terres de l’Ebre», assegura Ortuño.

Risc entre moderat i alt

No obstant, Espanya és un dels països del sud d’Europa on el risc d’infecció és entre moderat i alt.

L’estudi revela, després de l’anàlisi de les dades obtingudes de 9.543 mostres de sang de gossos de totes les províncies d’Espanya, que «la prevalença mitjana obtinguda va ser del 6,47%, sent les superiors a l’11% les de les províncies del nord-oest i del sud, les Balears i les Canàries: Tenerife (17,32%), Eivissa (17,09%), Gran Canària (16,03%) i La Palma (15,65%), seguides de Cadis (13,68%), Pontevedra (12,61%), La Gomera (11,54%), Mallorca (11,24%) i Huelva (11,11%)».

El problema, és que, tot i que no és una malaltia que tingui una gran incidència a Espanya –la prevalença mitjana és del 6,47%–, pot arribar a matar el gos. «Des que un mosquit pica un gos fins que es detecta, poden passar fins a sis mesos», comenta la doctora Ortuño.

Però compte... Si el mosquit pica l’animal infectat, automàticament l’insecte es converteix en transmissor de la malaltia, com passa en no poques ocasions. La part positiva és que l’animal ha de tenir «càrregues parasitàries molt altes per desenvolupar problemes», matisa Ortuño.

Símptomes.

Si l’animal ha estat en una zona endèmica i presenta «tos ocasional, cert cansament... i cada vegada va a més (rebutja fer qualsevol tipus d’exercici) és possible que el cor no li funcioni bé» i tingui un alt nombre de paràsits que li estiguin «afectant el cor», informa Ortuño.

En aquest cas, és convenient «fer una anàlisi de sang normal en una clínica» per descartar que hagi contret la malaltia.

I si l’ha contret, cal iniciar un tractament per intentar erradicar els paràsits. Però sempre ha de fer-se sota la supervisió d’un professional, ja que ha de fer-se «de manera gradual perquè no tingui efectes secundaris», explica la doctora de la UAB. Perquè si es fa de forma ràpida, pot ser pitjor el remei que la malaltia: «Si es moren tots els paràsits de cop, pot quedar un tap a la zona cardiovascular que produeixi una obstrucció més gran», explica Ortuño.

Tractament de fins a deu mesos

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

L’ideal, doncs, és realitzar tractaments que duren «entre sis i deu mesos», matisa. I, sobretot, tenir el gos molt controlat, acompanyant el tractament amb teràpia complementària per reduir inflamacions dels òrgans i infeccions addicionals.

Per prevenir que un mosquit piqui un gos, existeixen repel·lents que, com en el cas dels humans, poden ser més o menys efectius. També existeixen «tractaments antiparasitaris, que s’administren de manera preventives una vegada al mes», explica la veterinària de la UAB. Però només és recomanable donar-los a animals que visquin en zones endèmiques, per evitar que l’animal creï «un quadro de resistència als fàrmacs», com passa també amb els humans.