¿Quantes vegades hem de tenir relacions sexuals?

L’obligació de tenir una vida sexual activa, compartida i abundant és un dels aprenentatges de l’educació sexual masclista que hem après. Independentment del model afectiu en el qual t’emmarquis (monogàmia o no monogàmia) i de l’estabilitat dels teus vincles sexoafectius, sembla que hi ha un model a seguir: tenir relacions sexuals amb altres persones de manera habitual. Les relacions sexuals individuals (la masturbació) sembla que no compta per fer aquest còmput.

¿I què entenem per «habitual»? Sembla que en l’imaginari col·lectiu hi ha un nombre de relacions sexuals ideals: 3 o 4 vegades per setmana. Tot i que no sé com s’ha arribat a aquesta xifra. En els anys que fa que treballo en l’àmbit de la salut sexual i les relacions afectives sempre hi ha hagut el «fantasma» de les 3 o 4 vegades per setmana.

I justament ha aparegut als mitjans que Jennifer López li demana al seu futur marit, Ben Affleck, que es comprometi a tenir quatre relacions sexuals per setmana per poder casar-s’hi. L’hi ha fet signar en el contracte matrimonial. I, ¿saps què? Cadascú que faci el que vulgui amb la seva vida i que arribi als acords als quals vulgui arribar amb la seva parella. Per tant, no tinc res a dir sobre el que està fent aquesta parella. Només faltaria.

Però sí que em ve de gust reflexionar sobre què hem entès que ha de ser una bona vida sexual i com ens ronda sempre pel cap el fantasma del nombre de vegades que hem de tenir sexe.

Vivim en un món hipersexualitzat on el consum de sexe és a tot arreu: sexualitzem les nenes petites, els anuncis de colònia, de motos, de roba, a les sèries i les pel·lícules ens presenten unes relacions sexuals molt poc realistes, etcètera. Quan eduquem una persona per ser un home, li diem que ha de tenir el sexe molt present i que ha de ser un pilar fonamental en la seva vida; de fet, la masculinitat es mesura, en gran part, per la hipersexualitat d’un home. I a la dona se l’educa per satisfer els desitjos de l’home i per ser objecte de desig (tot molt cisheteronormatiu). En aquest model de sexualitat hem prioritzat la quantitat de relacions sexuals en lloc de la qualitat.

Segons l’estudi ‘Ulises’ de My World realitzat el 2017, una tercera part de les dones han mantingut relacions sexuals amb la seva parella sense tenir-ne ganes. ¿Tu tens ganes de tenir sexe amb algú que no en tingui ganes? Perquè si no t’importa que l’altra persona tingui ganes o no, és important que revisis les premisses sota les quals penses que és imprescindible tenir sexe independentment de si a l’altra persona li ve de gust o no. Perquè això és una situació d’abús. I si per tu és important que la teva parella tingui ganes de tenir relacions sexuals amb tu, l’opció de pactar el nombre de relacions sexuals setmanals que tingueu no és garantia que hi hagi desig i entusiasme. I ara no estic parlant de Jennifer López i Ben Affleck, sinó de les persones que senten que perquè una relació sexual funcioni hi ha d’haver un mínim de sexe a la setmana (o al mes). Perquè això no sorgeix amb el simple fet de pensar-ho o de proposar-ho: el que és important és que dediquem temps a cuidar la relació de parella, llavors les relacions sexuals seran una conseqüència del benestar de la relació.

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Evidentment estic pensant en els casos de persones asexuals en què no senten atracció sexual tot i que hi hagi benestar en la seva relació. Vull esmentar aquests casos perquè en una societat hipersexualitzada és clau poder entendre que no tothom sent atracció sexual. Però avui no parlaré en particular de l’assexualitat perquè és una orientació sexual que s’ha de parlar profunditat i a mi encara em falta molt per aprendre.

Cuida la relació de parella, la vostra complicitat i dediqueu-vos temps, llavors la sensualitat, l’erotisme i el joc sexual més explícit vindran molt més de gust que si només penses en la quantitat de vegades que vols que tingueu sexe.