Estalviant en temps d’aigües tèrboles

A l’hora d’invertir els nostres estalvis, avui dia, és francament difícil trobar productes amb una rendibilitat acceptable sense assumir més riscos del que estaríem disposats a assumir en altres condicions de mercat. 

D’una banda, l’actual entorn de tipus d’interès no afavoreix poder trobar dipòsits bancaris amb rendibilitats per sobre de l’1% en el millor dels casos, i en el cas d’Europa, tampoc sembla que hagin de canviar molt les coses els pròxims anys. Ja ens ho deixava entreveure Christine Lagarde a mitjans de novembre, insistint que el Banc Central Europeu no es precipitaria a l’hora d’endurir els tipus d’interès. ¿Què significa això? Ens hem d’acostumar que els dipòsits bancaris ens donaran una rendibilitat molt baixa durant un futur pròxim.

D’altra banda, tenim una inflació elevada, derivada de les interrupcions a les cadenes de subministrament, l’augment dels preus de l’energia (que suposa la meitat de l’increment de la inflació), escassetat de semiconductors, etc... situant-nos per a final d’any en xifres d’inflació per sobre del 4%, quan l’objectiu del BCE és el 2%. Si sumem les dues variables, tenim un escenari d’inflació alta i política monetària laxa.

Tot i que la inflació ens pugui generar certa intranquil·litat, és bona i necessària per a la recuperació de l’economia, i serà transitòria. El catalitzador per a una recuperació sostinguda dins d’un entorn inflacionista és que la demanda creixi, i ara mateix, l’excés d’estalvi de les llars i la demanda reprimida derivada de la crisi de la Covid haurien de proporcionar un recolzament durador a l’expansió econòmica que estem experimentant. Al créixer la demanda, l’oferta s’hi va acomodant; i ja estem veient augments de producció de semiconductors, xips..., els inventaris i les inversions van a l’alça, i amb el pas dels mesos, es reduirà la inflació i ajudarà la recuperació del PIB.

Però, ¿què podem fer amb els nostres estalvis per obtenir una rendibilitat que ens compensi l’efecte de la inflació? Ens queda tot l’ecosistema de la renda variable, però amb matisos. Si es consolida la recuperació, i la demanda es manté, les borses tenen molt recorregut encara.

A l’hora d’invertir, especialment en renda variable, ens hauríem de plantejar ¿quin risc volem assumir?, però també ¿com veiem el món d’aquí uns anys? Si responem a aquestes dues preguntes, l’estratègia d’inversió té més possibilitats de ser encertada, perquè estem immersos en un canvi de paradigma, estem vivint una revolució tecnològica i energètica. 

Sectors com les energies renovables, els semiconductors, l’hidrogen com a combustible, la computació quàntica, la intel·ligència artificial, la gestió de l’aigua, la robòtica i la indústria farmacèutica estan revolucionant el món tal com el coneixem, i podem trobar un univers de fons d’inversió temàtics que ens pot ajudar a centrar les nostres idees i fer créixer els nostres estalvis. Del que es tracta és d’apostar per les coses que creiem que canviaran el món. 

Si no tenim clar què és el que funcionarà en el futur, sempre podem invertir directament a un índex via ETF (una cistella d’actius financers i valors cotitzats que repliquen el comportament d’un índex); d’aquesta manera, simplifiquem el risc diversificant en totes les accions de l’índex. Històricament, des de 1901, l’actiu que millor s’ha comportat (entre or, mercat immobiliari, renda fixa i rendeix variable) ha sigut la renda variable.

¿I el mercat immobiliari? Determinar si ens trobem en una bombolla és molt difícil, i, a més, la regulació sobre els preus de lloguer i els impostos derivats de les operacions immobiliàries són alts, així que afegim un plus d’incertesa a l’actiu i en reduïm la potencial rendibilitat.

Quant al fenomen de les criptomonedes, continua sent un actiu amb molt risc, on no s’aconsella col·locar més d’un 5% del nostre patrimoni. Si volem entrar en aquest món hem de tenir meridianament clar el fet que podem perdre la totalitat de la nostra inversió, i hem de tenir estómac per poder digerir les immenses volatilitats que castiguen el sector. Això sí, abans d’invertir un euro en alguna criptomoneda, hem d’analitzar quin projecte hi ha al darrere i quins són els seus plans de futur.

A tall de conclusió, estem en un escenari d’alta inflació i política monetària laxa, i per poder fer créixer els nostres estalvis, seria bo estar posicionats en renda variable, preferentment en fons temàtics, mantenir les nostres inversions en el mercat immobiliari, i, per als més arriscats, tenir una mica de criptomonedes per donar una mica d’alegria a les nostres carteres. 

 

Han sigut nombrosos els canvis que ha tingut el mercat hipotecari espanyol en els últims anys. Canvis normatius, de contextos de tipus d’interès i impactes al mercat immobiliari, com a conseqüència de la Covid-19.

Els canvis normatius han arribat de la mà de la llei de contractes de crèdit immobiliari, que va entrar en vigor el 2019. Les baixades d’interès s’han anat produint des de ja fa diversos anys en una acció propiciada pel Banc Central Europeu (BCE) i que el 2020 s’intensificava amb l’arribada de la Covid-19, requerint estímuls addicionals en la seva política monetària. D’aquesta manera, l’euríbor a 12 mesos, principal referència per a préstecs hipotecaris a tipus d’interès variable, va arribar el 2021 als mínims històrics entorn del -0,50%.

El mateix detonant provocava alteracions al mercat immobiliari impulsant noves necessitats al mercat residencial, que viu actualment un ‘boom’ rellevant. El sector, a més, es veu afectat per les noves polítiques de lloguer que el Govern estudia. En aquest context, i una vegada que gradualment sembla tornar a la normalitat al mercat immobiliari, el mercat hipotecari ha mostrat el 2021 un gran dinamisme que ha estat condicionat en gran manera per una important acumulació d’operacions que l’any anterior no s’havien portat a terme. En aquesta reactivació del mercat immobiliari i hipotecari, el sector bancari ha entrat en una guerra d’hipoteques. Es produeix en un context de tipus d’interès baixos i que ja havia propiciat que la demanda posés el focus en les hipoteques a tipus d’interès fix, canviant per complet el perfil tradicional de finançament hipotecari que històricament hi havia hagut a Espanya. 

La pregunta que ara molts potencials compradors de vivenda i, per tant, potencials prestataris d’hipoteques, es fan és: ¿hipoteca a tipus fix o variable? Actualment a Espanya, a expenses de condicions particulars, terminis, vinculacions, etc., les condicions de tipus d’interès de les hipoteques a 20 anys són aproximadament les següents: a tipus fix, entre 1,50% i 2%; hipoteca variable, euríbor a 12 mesos, més entre 1% i 2%.

En el cas de la hipoteca variable, al situar-se actualment l’euribor a 12 mesos entorn de -0,50%, el tipus resultant se situaria entre el 0,50% i 1,50%. Aquest tipus resulta inferior al tipus fix, però òbviament la seva vigència es limita a 12 mesosi queda posteriorment un risc de variació de l’euríbor que, en cas de pujada, igualaria o superaria el tipus fix aplicable a tota la vida de la hipoteca. 

Si bé l’amenaça provinent dels nivells d’inflació podria traduir-se en pujades de tipus d’interès (i, per tant, de l’euribor) en els pròxims anys, queda encara per constatar el caràcter que aquestes tensions tenen. La seva perdurabilitat evidentment acabarà condicionant les polítiques monetàries dels principals bancs centrals del món i, entre les quals, la del BCE. 

Al marge d’aquesta amenaça latent, la conjuntura actual de tipus a llarg termini en nivells relativament baixos i la guerra oberta en les entitats financeres espanyoles per a la captació d’hipoteques fa propici l’escenari per a la contractació a tipus d’interès fix. 

En qualsevol context, aquest tipus d’hipoteques ofereix una cosa especialment rellevant en un projecte de finançament de vivenda per a ús propi, que no és més que la certesa. Les hipoteques a tipus fix ofereixen certesa sobre la quota hipotecària que es tindrà durant tota la vida de l’operació. Si, a més, l’esmentat tipus d’interès es troba en nivells relativament baixos, la decisió sembla clara. No es pot negar que en una hipoteca a tipus fix les quotes que es pagaran podrien resultar ser una mica superiors respecte a un finançament a tipus d’interès variable durant els primers anys. No obstant, és bastant probable que eventuals pujades de tipus que puguin tenir lloc en el futur, sense ser especialment dràstiques, acabin deixant la quota hipotecària a tipus fix en situació avantatjosa al cap del temps. 

Notícies relacionades

¿Quant viuen els gats?

L’encaix constitucional de la llei d’amnistia

Vegem a continuació alguns exemples senzills en condicions reals de mercat que permeten fer una comparació en alguns escenaris. Per a això assumirem una hipoteca d’import de 100.000 euros a 20 anys i farem una comparació d’hipoteca a tipus fix al 2% i hipoteca a tipus variable amb un tipus fix euribor a 12 mesos més 2% (estant l’euríbor al -0,50%). La quota mensual en el primer cas ascendiria a 505,88 euros; en el segon, a 482,55 euros. Si per exemple, després de tres anys, l’euríbor a 12 mesos pugés al 0,50% (i el tipus resultant fos 2,50%), la quota hipotecària del préstec a tipus variable pujaria a 529,90 euros, és a dir gairebé un 10% més de quota mensual. 

En resum, en el context actual resulta més recomanable la contractació d’hipoteques a tipus fix, malgrat comportar una quota inicialment més elevada que les de tipus variable, però els riscos de pujada de tipus en horitzons relativament mitjans i llargs recolza aquesta recomanació.